SAMFAINA VALLESANA

Amb els temps compulsius que vivim, on quasi cada dia ens despertem amb un nou cas de corrupció als mitjans de comunicació, sóc conscient que sembla agosarada l’afirmació que escapça-la l’escrit. Tanmateix n’estic convençut, una gran majoria de dirigents executen impecablement la seva activitat política, o sigui maldar per a resoldre els problemes de la societat des de la seva concepció ideològica.

Però, què és fer de polític? Doncs buscar la manera d’encaixar, de resoldre els conflictes de caràcter social, econòmic o ideològic que per la dinàmica evolutiva es donen al sí de la nostra societat. Conflictes de major o menor rellevància que sovint s’escapen del marc regulatori del qual ens hem dotat. Quan diem que el conflicte entre Catalunya i l’Estat és un conflicte polític i que calen solucions polítiques, volem dir que només és possible resoldre’l si es busquen sortides en els límits de la regulació actual.

Així doncs fer de polític, en l’estat més pur, és bregar-se entre la realitat i una legislació anquilosada, sovint pensada en unes altres circumstàncies, per a resoldre altres problemes. Dit d’una altra manera, cal desconfiar del polític que no fricciona amb la legalitat perquè possiblement no està exercint de polític i ha escollit el camí més fàcil, resoldre la situació com un tecnòcrata.

A Cerdanyola s’està vivint un exemple de resolució política. Per què està imputat, que no acusat, l’equip de l’anterior alcalde Antoni Morral? Per haver fet ús del càrrec polític per a tràfic d’influències? No. Per realitzar accions que els fessin més influents dins del partit? No. Per haver-se lucrat exercint com a polítics? Ni de bon tros. Són imputats per haver donat el visiplau a unes concessions sense executar tècnicament tots els tràmits estipulats per la llei.

L’any 2008 l’empresa que gestionava el Casal de l’Esport, una rèmora més dels governs anteriors, va fer fallida. El fet va convulsar a la població de Cerdanyola perquè de la nit al dia disset persones perdien la feina i quasi 900 es quedaven sense el servei diari que tenien compromès. Davant d’aquest trasbals, després de parar el xoc des de la pròpia economia municipal es va optar per adjudicar el servei, amb caràcter d’urgència, a l’única empresa que a Cerdanyola tenia capacitat per assumir-ho, els gestors de les instal·lacions de Guiera.

La llei, per evitar pràctiques fraudulentes, exigeix un llarg procediment de concurs públic sobradament conegut. A la situació d’emergència social que es vivia calia trobar-hi una sortida ràpida i els tècnics es van escarrassar en complir legalment els tràmits fins on les circumstàncies ho permetien.

El PP, necessitat d’afers judicials aliens que li facin de pantalla als nombrosos casos de corrupció que suporta, va posar una denúncia a fiscalia. Bé, està en el seu dret i la justícia té l’obligació dictaminar sobre el que va passar. De donar fe sobre com la deficiència en el procediment d’adjudicació va ser deguda precisament a això, a resoldre una emergència, i realment no hi havia cap intenció d’afavorir a algú. Millor dit, d’afavorir lucrativament a ningú, perquè l’actuació política va evitar el perjudici econòmic a un seguit de famílies i els usuaris van veure respectats els seus drets.

De fet, els coneixedors del món de l’esport de manteniment, saben sobradament que en aquella època assolir el servei del Casal no era precisament cap caramel, i només es podia fer des del supòsit que per economies d’escala, amb la suma d’activitats similars, era possible reconduir aquell llast. El temps ha mostrat que ni així era possible.

Com totes les activitats a la vida, exercir de polític té els seus moments de satisfacció i les seves vessants més doloroses. Avui l’equip de l’Antoni Morral està passant per una situació desagradable no per allò que va fer, sinó perquè el seu pas per la justícia coincideix amb aquesta pròdiga activitat judicial contra els afers de corrupció i una interpretació simplista, sense analitzar els fets, permet posar-los al mateix sac.

Però això va succeir fa set anys. Qui se’n recorda, sobretot el miler de persones que ho van viure a la pell, només poden valorar-ho correctament. Qui els coneix de prop i sap de l’actitud quotidiana dels components de l’equip Morral, ha disposat d’elements suficients per discernir entre qui malauradament es lucra de la política i aquells que en un moment de la seva gestió, ja històrica i carregada d’austeritat, van actuar políticament fent seves les paraules de José Ángel Cuerda, alcalde de Vitòria quan davant d’una imputació similar va dir:  “On acaben les meves competències, comencen les meves incumbències”.

Article publicat al “TOT Cerdanyola” el 5 de març de 2015