SAMFAINA VALLESANA

Recordeu els apunts “L’AJUNTAMENT DE SABADELL ÉS XAUXA”? o “JA ES VA AVISAR, ARA AIXÒ ÉS UN ESCARNI”. Bé, doncs ara ja tenim el Centre Cívic de Torre-romeu a punt de solfa. L’Entesa per Sabadell, però, ha estat l’única formació política que ens ha mantingut al dia sobre com s’ha gestionat el projecte. Tot plegat, una mostra significativa sobre com s’han administrat els diners públics durant el període Bustos i de com es realitza una veritable oposició.

En un recent comunicat l’Entesa ens recorda que les obres es van adjudicar a l’abril de 2010 a Vias y Construcciones S.A. la qual es va comprometre a realitzar-les per 4.830.405 € en 10 mesos. L’empresa va guanyar el concurs, entre les 38 que es van presentar, per la seva rebaixa del 34%. Un rebaixa temerària, per una edificació que calia realitzar en un conegut terreny hostil.

Aviat es va veure el llautó. El mateix comunicat explica com l’empresa a l’abril de 2011 va demanar una pròrroga  de temps i va tornar a fer-ho el setembre del mateix any i el juny del 2012 però sol·licitant més temps i pressupost. L’obra ha finalitzat al cap de tres anys amb un cost  per damunt del 17% sobre la licitació.

Els números i els fets són tan desproporcionats que es fa difícil pensar que els tècnics municipals s’hagin sentit còmodes des del primer moment amb una proposta com aquesta. Conegut després el cas Mercuri cal preguntar-se, què es pagava amb aquesta adjudicació?

Si no, com s’explica que el govern municipal toleri un sobrecost de 786 mil euros i un incompliment de calendari tan flagrant sense plantejar cap sanció a l’empresa? Amb aquest resultat si estiguéssim en un país normal, alguns dels 37 licitadors exclosos presentarien una demanda contra l’Ajuntament per favoritisme o sigui prevaricació. Ells també podien haver fet una rebaixa temerària, fins i tot millorar-la, de saber que posteriorment se’ls hi referien els costos.

Mentre, hem vist en els plens com el govern del PSC ridiculitzava amb prepotència als representants de l’Entesa per Sabadell cada vegada que denunciaven l’incompliment contractual i el mal ús de l’erari públic.