SAMFAINA VALLESANA

L’abús de les elèctriques, que s’inicià amb Rodrigo de Rato, continua. Quan l’any 2002 Rato era l’excel·lentíssim senyor ministre, va facilitar a les elèctriques uns guanys desmesurats sota l’excusa de liberalitzar el mercat. Els resultats superpositius en els comptes d’explotació, per damunt de les seves homònimes europees, continuaren ” in crescendo” amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i no s’han aturat durant el període de Mariano Rajoy a pesar que la crisi ha fet baixar intensament el consum.

El passat mes de maig Eurostat va publicar les dades dels preus de l’electricitat de tots els estats europeus en l’últim semestre de 2014. Desglossant la informació podem veure com el cost real de l’electricitat sense impostos, allò que paguem a les elèctriques, ens situa en quart lloc: Irlanda, Gran Bretanya, Xipre, Espanya,… Si consideren que Irlanda i Xipre, per la seva condició d’illes, tenen més dificultats per ser elèctricament autosuficients, quedem com la segona tarifa més cara d’Europa. Lluny d’Itàlia, Portugal o Grècia, països també castigats per la crisi.

Però compte, això no és tot. Allò que va ser acordat amb les elèctriques no és possible pagar-ho amb la recaptació obtinguda any rere any. La “baixa” tarifa elèctrica aplicada des del 2005 ha acumulat un dèficit, anomenat “dèficit de tarifa”, que no ha parat d’incrementar-se.

Així doncs, a pesar de suportar la segona tarifa més alta d’Europa, actualment els consumidors devem a les elèctriques, tal com recordava fa uns dies l’agència internacional Moody’s,  ni més ni menys que 24.000 milions d’euros. Quantitat que el govern espanyol espera costejar en successives modificacions de la tarifa.

Mentre, per aguantar el dèficit, es paguen interessos als grups inversors estrangers i el seu cost és una part significativa del conjunt del deute extern i la famosa prima de risc… perquè després haguem de sentir a dir que no hi ha diners.

Comparació dels preus 2014 (1)