SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

8 de juliol de 2014
0 comentaris

Gènesi de la peça 25bis del cas Mercuri

Poc es pensava la periodista Ivanna Vallespin d’“El País” que la seva recerca de dades sobre el funcionament de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) desembocaria, dos anys després, amb la investigació a 44 alcaldes de totes les forces polítiques i el rebombori feria retirar definitivament al Manuel Bustos de l’escena política.

Era el febrer del 2012. Acabava d’esclatar el que semblava una rellevant saquejada a l’Associació Catalana de Municipis (ACM) per part del seu secretari Josep Maria Matas. Frau encara avui no resolt, el passat mes de juny el fiscal demanava cinc anys de presó per ell i pel exsecretari general de Cultura, Xavier Solà, també implicat.

Però arran del fet i la transcendència de produir-se en l’entitat on s’agrupen tots els ajuntaments de CiU, els periodistes demanaven informació sobre la gestió econòmica de la seva homòloga: la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), el secretari de la qual, Adolfo Moreno, es negà a informar-los i va comentar per telèfon al Manuel Bustos que només buscaven conèixer el seu sou com a president. Aquest li contesta:

—Pues hay que decirles que no, no cobra ningún sueldo y ya está.

—¿Y qué? Eso es mentira… y si lo descubren…

Seguidament el Manuel Bustos li recorda que en l’últim pressupost ja va demanar que no apareguessin dietes i en cas de fer-se alguna pregunta serien conceptes de desplaçament.

Però la Ivanna Vallespin insisteix, intenta parlar amb el Manuel Bustos. La periodista volia contrastar la informació sobre les despeses de la FMC abans de publicar-les. Això provoca més converses telefòniques entre president i secretari. L’Adolfo Moreno, seguint instruccions del Manuel Bustos, nega la informació a la periodista. Quan tres dies després es publica l’article “Las asociaciones de municipios ocultan sus cuentas y el sueldo de sus dirigentes” els dos personatges respiren tranquils perquè només es parla dels sous dels vicepresidents de la FMC amb 600 euros mensuals pels alcaldes de Mataró, Solsona, El Prat, Centelles, Tarragona, L’Hospitalet, Reus i Castelldefels.

Tanmateix en aquells moments els Mossos ja tenien sota vigilància telefònica, per ordre judicial, al Manuel Bustos. És precisament com es desenvolupen les converses entre ells dos sobre la periodista i l’exigència de no reflectir les dietes en els pressupostos, allò que alerta al cos judicial del funcionament econòmic anòmal de la Federació.

El Manuel Bustos suggereix fer un comunicat per desmentir a “El País” i el secretari de la FMC li argumenta:

—Pero escúchame, la primera pregunta que van hacer es qué cobras tú, eso métetelo en la cabeza, y déjate de…

—Bueno pues… yo desde este mes no cobro joder y ya veré como lo arreglo, ya está, punto.

L’Adolfo Moreno insisteix, que s’equivoca, es descobrirà l’engany, que s’ha de ser prudent:

—En eso te estás equivocando porqué te van a enganchar la mentira. No te equivoques te van a enganchar.

—Vale, pues ya está —replica amb tossuderia el Manuel Bustos— como voy a ser muy prudente vamos a hacer eso y … buscar una solución y ya está, seiscientos euros. Cobro como los vices o cien euros más si hace falta y ya está. Y lo otro se arregla con Montse y se acabó.

La Montse, és la Montserrat Costa la parella del Manuel Bustos, també en nòmina a la FMC des del 2008 mentre alhora cobrava com a cap del gabinet de l’alcaldia.

Mitja hora després el Manuel Bustos confirma al secretari la seva decisió de fer un comunicat com a FMC on es desmenteixi el que s’ha comunicat. L’Adolfo Moreno li torna recriminar el fet de publicar una informació falsa:

—No sé como lo quieres hacer, pero te lo digo y nunca te lo he dicho desde que estamos juntos, te puede costar el puesto decir una mentira porqué lo van a saber… y al final sabrán lo que cobras, no te engañes, lo sabrán. Tú tienes cada mes una transferencia, se enterarán joder, y el día que te enganchen con una mentira así te van a hundir, hazme caso.

L’endemà els mitjans de comunicació expliciten el comunicat. En resum: La FMC és transparent perquè publica les dades econòmiques a la pàgina web, diuen. Els seus dirigents, tots alcaldes, reben una retribució mensual en concepte de dietes entre 150 i 850 euros cada mes. I sense cap pudor afegeixen: els càrrecs públics viuen amb especial sensibilitat amb la crisi actual els assumptes relacionats amb retribucions públiques i la gestió dels fons de les Administracions. Acaben manifestant que arran de tot això se senten distants de la polèmica econòmica sorgida a l’ACM.

Les conseqüències ja les coneixem. Quan la jutgessa que porta el cas Mercuri si pot dedicar, resulta ser un frau la retribució percebuda pels 44 alcaldes. Un exemple més del genuí estil de gestionar del Manuel Bustos, mantenir el frau i reforçar l’opacitat quan és coneixedor que el procediment no s’ajusta a llei.

Però ningú, absolutament ningú, havia procurat esbrinar la situació a pesar dels comentaris que ja havien sortit a la premsa. Per què? Perquè entre altres coses l’estil Bustos inclou un procediment encobert d’untar i amenaçar a la gent. Per això no hi ha manera de trobar un criteri comú que expliqui la diferència dels sobresous de la FMC entre els alcaldes segons el lloc de procedència o per què hi ha uns alcaldes i no uns altres.

Només cal seguir la transcripció de les converses telefòniques fetes el mes següent, per constatar en directe això que s’ha dit. El rebombori polític que ha provocat la malversació a l’ACM fa veure el poc control que hi ha d’aquestes organitzacions municipalistes i els parlamentaris d’ICV proposen fer una petició al Parlament perquè la Sindicatura de Comptes revisi la gestió econòmica de les dues associacions per ser receptores de diners públics.

Quan l’Adolfo Moreno n’és coneixedor amenaça a un afiliat d’ICV amb “cuidado con lo qué hacéis no por nada… pero ya sabéis a quien tenemos aquí contratado, o sea que vosotros mismos” i li comenta al Manuel Bustos. A la mateixa conversa diu que ho ha parlat amb el Lluis Tejedor, l’alcalde d’ICV del Prat de Llobregat, amb un “encima que hacemos un favor a ver si vosotros…” el qual li ha dit que no n’era coneixedor però que “de seguida s’hi posava”.

Sembla ser que el Lluis Tejedor va fer la seva feina, perquè la petició presentada al Parlament per part d’ICV només demanava revisar la gestió econòmica de l’ACM per part de la Sindicatura de Comptes. Cal afegir que tot i així la proposta no va prosperar pels vots en contra de CiU i els del PSC, quan ja era escandalós el desfalc que s’imputava a Josep Maria Matas. I és que tal com anuncia la dita: llops amb llops no es mosseguen.

Llops de la mateixa manada que ara sustenta a l’alcalde de Torredembarra o ha permès que el Manuel Bustos primer actor del cas Mercuri, per escarni de la ciutadania, hagi continuat cobrant 100.100 euros de l’erari públic com a regidor de l’Ajuntament de Sabadell i diputat provincial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!