SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

29 d'octubre de 2010
1 comentari

ELS SOUS DELS POLÍTICS ? I

Per l’any 2010 el govern Zapatero va congelar els sous de l’executiu. En els pressupostos del proper any els redueixen un 15%. No es pot dir que no siguin coherents amb les mesures restrictives que estan imposant. Comparativament, la imatge del rei en surt més malparada, l’assignació a la casa reial només es reduirà un 5%, justament la que s’ha fet a tots els funcionaris.


No entraré en el debat de si Zapatero cobra molt o poc, i molt menys considerar les comparacions demagògiques que no tardaran a córrer per Internet. Penso que un cap d’estat, perfil i ideologia a banda, en aquests moments, cobri el que cobri, cobra poc. Em refereixo a la persona, a allò que ha d’aguantar com a ésser humà: pressions de dins i de fora, nervis, angoixes, nits sense dormir, malestar familiar, absència de vida privada, etc. Només cal comparar fotografies de dos anys enrere per veure l’impacte físic d’això que dic. Sí, prou que ho sé, hi és i ho aguanta perquè vol, però la vida és més complicada i em nego a obviar el factor humà.

 

Parlant de complicada, em sorgeix una pregunta. Perquè en Carlos Dívar president del Consell General del Poder Judicial i del Suprem (CGPJ) cobra un 67% més que el president del govern de tot l’estat? Sense voler desmerèixer l’activitat del president del CGPJ, però em sembla que no és comparable el desgast personal, físic i emocional, d’un lloc i de l’altre. Quina estranya raó o reminiscència de la dictadura arrosseguem per a justificar que els caps dels dos poders, l’executiu i el judicial, de l’estat democràtic, com a mínim, no rebin un sou igual o similar? Serà que no hi havia un Recasens al govern en el moment del pas democràtic? S’explica que, un cop restaurats els ajuntaments democràtics, a l’hora de fixar per primera vegada el sou de l’alcalde de Tarragona, el màxim garant del procediment legal, el secretari de l’ajuntament, òbviament afí al règim anterior, li preguntà al nou alcalde amb sorna:

—Bé, i en quan fixem el seu sou?

—Quan cobreu vos? —inquirí l’alcalde.

Un cop conegut el sou més elevat de la nòmina municipal en Recasens va respondre.

—Doncs, per l’alcalde poseu-hi una pesseta més.

Per damunt de tot deixava explícit qui democràticament governava.

 

No estic defensant el sou del cap de l’estat, però sóc dels ciutadans que m’agradaria veure més equitat entre els sous dels polítics que encapçalen les administracions públiques. No és admissible el desgavell que en aquest moments hi ha, on un alcalde pot cobrar més que un president de comunitat autònoma o aquest més que els mandataris del govern central. Regular-ho també seria una racionalització rellevant de la despesa pública però,… els polítics no es mouen gens bé en tot allò que afecta a la classe política.

  1. Al nivell
    municipal, és gens desitjable que els regidors i alcaldes es dediquin exclusivament
    a la política durant totes les seves vides professionals. Les administracions
    locals haurien de ser compostes de gent que hagin guanyat experiència amb la
    gestió tant econòmica com a humana lluny de l’àmbit polític. El ram d’on vénen és
    igual: podrien ser empresaris, botiguers, acadèmics, avocats, professors,
    sindicalistes, policies, metges, constructors, fusters… La llista seria molt
    llarga. Possiblement el tipus de dedicació professional tindria a veure amb la
    preferència ideològica de la persona, però també és igual – triaran el partit
    que més els convé. Volem gent amb experiència reconeguda i útil. Democràcia no
    vol dir que qualsevol pugui sortir elegit, sinó que el poble tingui l’oportunitat
    (si així decideix) d’elegir entre els candidats més preparats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!