SAMFAINA VALLESANA

Per sorpresa meva, des d’ICV de Cerdanyola se’m va trucar per posar-me en antecedents de l’afer del Jordi Miró. Sabia que hi havia rebombori a Cerdanyola perquè amb pocs dies de diferència l’Antoni Morral havia estat expulsat d’ICV sense concedir-li audiència i el Jordi havia presentat la renúncia com a coordinador local.

La persona que m’informava hi afegia la baixa del Jordi de l’organització, la seva voluntat de mantenir-se actiu políticament com a regidor i reblava el missatge desqualificant-lo. Personalment vaig intentar introduir la reflexió que tot plegat era una mostra més dels problemes que últimament arrossega ICV a molts llocs, com ho prova el conjunt de desercions qualificades que últimament ha patit, però no me’n vaig sortir.

L’experiència aconsella conèixer les dues versions d’un conflicte abans de prendre postura en ferm. A més, qui coneix el Jordi sap que sempre ha estat un polític honest i si un defecte té és el de dialogar i contemporitzar amb excés. Així doncs, alguna raó devia justificar el fet de decidir-se a continuar amb el seu treball municipal.

Un cop aconseguida la informació necessària sóc de l’opinió que si ell defensa la continuïtat de la seva tasca en el si del grup ICV-EUiA-MES, políticament plural, i compta amb el reconeixement d’alguna de les dues organitzacions restants, no es justifica aquest intent aferrissat de desprestigi personal per no poder foragitar-lo: trucades, articles, protesta al ple,… La nova situació política d’ICV-EUiA-MES a Cerdanyola no és usual, però tampoc ho és l’entorn polític que la fa possible.

És cert que ICV queda perjudicada, per la pèrdua un altre actiu, però també n’ha patit d’altres més o menys rellevants, en circumstàncies molt deplorables on ha mantingut una actitud políticament assenyada. Qualsevol dirigent sap que dels conflictes, amb raó o sense, quant menys se’n parli millor perquè sempre motiven el desprestigi de l’organització que el suporta, és una mica allò de “la roba bruta es renta a casa”. Per què doncs aquesta obsessió de bescantar públicament al Jordi Miró?

Només s’explica des de la dinàmica interna de l’agrupació local d’ICV. Al si de les organitzacions polítiques hi solen conviure legítimament dues o tres tendències. Això, al contrari del què pugui semblar, no és cap inconvenient ans tot el contrari, si la direcció ho sap gestionar, és la confrontació d’idees allò que esperona a l’organització. A la ICV de Cerdanyola des de fa molt de temps han conviscut dues tendències, una més ortodoxa en el sentit d’estar més pendent de les directrius de la direcció i l’altra de caràcter més autònom que s’ha esforçat per adaptar les directrius a la realitat local.

La segona ha dirigit l’organització en els darrers anys amb polítiques que li van permetre accedir a l’alcaldia en coalició amb CiU i ERC i junts, amb encerts i errors,  transformar Cerdanyola. El Jordi Miró ha tingut la gosadia de mantenir l’estendard d’aquest corrent a pesar de la desmobilització que estava patint ICV i ho ha fet en un context polític, intern i extern,  gens fàcil com ho proven els resultats electorals.

ICV no estava preparada per aguantar l’atzucac polític que estem vivint o no ha sabut administrar, en moments tan excepcionals a Catalunya, les sensibilitats que han conviscut dins de l’organització des de la seva fundació. En conseqüència, l’única possibilitat de seguir ha estat avançar cap un funcionament més i més ortodox. A mesura que el grau d’ortodòxia augmenta, allò que discrepa es percep com a més insolent i quan passa pel sedàs local la minoria rebel es converteix en el cap de turc que cal abatre, més quan indirectament és l’aixeta de la sortida emocional al constrenyiment suportat durant anys. Alguna vegada, com passa a Cerdanyola, l’escalada de la represàlia porta a l’absurd d’intentar perjudicar públicament al rebel encara que sigui a costa del desprestigi polític de la resta del col·lectiu.

Som humans, deixar l’organització política després d’anys de militància directa no és una decisió fàcil per ningú. Dubtes, contradiccions i nits sense dormir acompanyen una decisió d’aquesta magnitud fins arribar a la conclusió que les organitzacions només poden durar el temps que serveixen per defensar els nostres ideals.

Si em trobo el Jordi pel carrer li faré una forta encaixada animant-lo a mantenir-se tal com l’he conegut, fidel a la seva forma de pensar.

Sebastià Ribes i Garolera

Del grup fundador d’Iniciativa per Catalunya

Article publicar a: “Cerdanyola al Dia” el 16/12/2015 i al “Tot Cerdanyola” el 17/12/2015