SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

14 de maig de 2017
0 comentaris

El “Reino de España” ensarrona, arruïna i subjuga

“Reino de España”, entès com l’àmbit de govern del bipartidisme (PP-PSOE), al servei de les grans empreses de l’IBEX35 i dels grups inversors internacionals, és a dir tot el capitalisme especulatiu, es caracteritza per gestionar i actuar menyspreant els interessos de la seva ciutadania. En tenim una prova fefaent en les conseqüències de la primera sentència de la Cort Internacional de Diferencies del Banc Mundial (CIAD) respecte la retirada feta pel “Reino de España” de les primes a les instal·lacions fotovoltaiques.

El 2007, les instal·lacions d’energia fotovoltaica encara tenen un període d’amortització massa llarg per ser un atractiu per invertir-hi i en conseqüència la implantació de fonts d’aquesta energia verda avança lentament. Davant d’això, el president José Rodríguez Zapatero, estableix un sistema de primes, “garantint als titulars d’instal·lacions en règim especial una retribució raonable per a les seves inversions i als consumidors elèctrics una assignació també raonable dels costos imputables al sistema elèctric”, tal com diu el mateix Reial Decret.

La proposta, en plena crisi, dinamitza el sector de les energies renovables i unes 55.000 famílies hi veuen la possibilitat d’invertir els seus estalvis amb l’ajut de crèdits o hipoteques bancàries que els hi permetin realitzar petites instal·lacions, en un solar de propietat, per vendre la producció a la xarxa. Però els voltors, els gegants dels fons d’inversió internacionals, estan a l’aguait i també veuen raonable realitzar grans instal·lacions sota l’empara de les primes que ofereix Zapatero. Així, estimulats pel propi govern, uns i altres es llencen a la implantació per tota la península d’una tecnologia amb molt futur però encara poc desenvolupada.

Al cap de tres anys, quan tothom ja té les instal·lacions operatives, el govern s’adona que no han regulat prou bé la magnitud de les primes ni els anys de durada i ha provocat una butllofa fotovoltaica. Seguint els criteris de l’anterior govern del PP el cost de les primes s’afegeix al compte del “Dèficit de Tarifa”, perquè oportunament sigui carregat al rebut de la llum, el qual està assolint unes xifres dantesques i cal aturar-ho. Zapatero es desdiu del compromís inicial del seu govern, i publica dos decrets on redueix els anys de prima, fins i tot amb efecte retroactiu, i disminueix quasi la meitat el còmput d’hores amb dret a rebre-la.

S’inicia així un enorme daltabaix en el món de les energies renovables: milers de famílies se senten enganyades perquè queden atrapades amb inversions que la majoria econòmicament no podran atendre; les milionàries inversions estrangeres ja no seran rendibles dins de les previsions compromeses; altres inversions en curs s’aturen o es desmantellen provocant significatives pèrdues econòmiques a petites i mitjanes empreses. Lògicament aquells que ja disposen de la planta acabada i reconegut el dret a prima inicien el calvari del procés judicial reclamant indemnitzacions allà on el govern s’havia compromès.

Mentre, canvia el president del govern, que no la política econòmica, i Mariano Rajoy el 2013 amb l’excusa de l’herència de Zapatero fa una reforma al sector elèctric que completa la retallada i suposa la fallida definitiva per a moltes de les instal·lacions que encara, com han pogut, han fet front als costos financers.

L’any passat, el Constitucional dóna la raó al govern i declara vàlides les retallades fins i tot en allò que afecta a la retroactivitat. Quasi en paral·lel el Suprem rebutja que calgui indemnitzar. En conseqüència els 55.000 inversors es queden a la lluna de València víctimes de la fatal gestió del govern Zapatero. Una vegada més es demostra que no gaudim de cap protecció respecte els governants, els quals poden impunement arruïnar-nos amb la condició que sigui “legal”.  Cal dir que per les mateixes dates, el Tribunal Arbitral d’Estocolmo desestima la primera de les tres demandes que ha rebut dels inversors estrangers i obliga al demandant a pagar els 1,2 milions de costos.

A banda, una vintena llarga de grans inversors alemanys, àrabs, canadencs, nord-americans, japonesos, etc. es malfien dels tribunals europeus, i presenten les seves reclamacions al CIAD. Fa uns dies, tal com s’ha comentat inicialment, s’ha fet públic el primer laude d’aquest organisme, el qual obliga al govern espanyol  a pagar 128 milions d’euros més interessos a un grup d’inversors britànics. Amb quin argument? Doncs que no fer-ho és violar l’article 10 de la Carta de l’Energia, conveni internacional pensat per a protegir i promoure la inversió, el comerç i el transport en matèria energètica, signat per 49 estats i la UE.

És de suposar que la majoria de reclamacions pendents assoliran un resultat similar. Això vol dir presumiblement que el “Reino de España” acabarà pagant una xifra astronòmica de cents de milions d’euros que, amb els mateixos criteris, el govern afegirà al Dèficit de Tarifa perquè siguin carregats al rebut de la llum.

En resum, la mala gestió ha provocat un problema econòmic de primera magnitud i ha posat en entredit, altra vegada, la credibilitat sobre les garanties jurídiques del govern. Tanmateix, el més lamentable és el paper moral del “Reino de España”. Allà on se suposa que l’Estat ens ha de protegir, després d’ensarronar-nos, permet impunement la ruïna de 55.000 dels seus petits inversors i ens obliga a pagar entre tots les compensacions dels  grans grups internacionals. Tots no, només els petits i mitjans consumidors d’energia elèctrica, les grans empreses gaudeixen de normativa que les protegeix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!