SAMFAINA VALLESANA

Finalment el ple respira normalitat, l’oposició ha deixat la postura del monobloc i fa de veritable oposició, amb comentaris i propostes segons la personalitat i capacitat política de cada grup. Sens dubte el tema estrella de la nit ha estat el nomenament de la nova directora de Ràdio Sabadell, no vanament s’hi ha dedicat una hora de les quatre que ha durat la sessió. I posats a qualificar podem dir que la novetat ha estat la concessió administrativa al Tallaret; la intervenció més fluixa l’anunci de les tarifes del transport urbà i la proposta de més actualitat la petició de treballar la regulació dels clubs de cànnabis. Entre mig, però, hem vist lliscar una cirereta.

Prou coneguda és la gestió partidista de la ràdio durant els darrers anys. Fins i tot, un cop nomenat l’alcalde actual, durant uns dies va continuar informant com si el nou govern encara fos l’oposició a abatre. I és que després de tants anys d’esnifar bustisme ha de ser difícil desprendre’s de cop i volta dels miratges i copsar com l’horitzó polític ha canviat. A pesar dels antecedents el govern ha fet la proposta de la nova directora amb guant blanc, ha estat el portaveu de CiU qui ha denunciat el vergonyós comportament de la ràdio d’ençà a la seva constitució. Des del PSC, com podeu suposar, ni un bri d’autocrítica, ha mantingut la gosadia de proposar a qui ha fet de director a l’ombra des del 2013 fins ara.

Estem acostumats a què l’Ajuntament faci concessions administratives a empreses per gestionar els serveis municipals o a col·lectius professionalitzats per a l’explotació d’uns espais concrets, com per exemple la zona de l’Olimpia a la Federació de Catalana de Futbol. Avui ha pres una decisió sense precedents, innovadora, fer la concessió d’una part de Can Balsach al col·lectiu del Tallaret, conegut pel seu posicionament crític al sistema econòmic imperant. El Tallaret es compromet a fer-hi una inversió superior a 200.000 euros i l’Ajuntament a cedir-li l’espai per a 21 anys per a desenvolupar-hi activitats culturals, esportives i de lleure de forma autogestionada. Tot un repte per aquest col·lectiu de la Creu Alta el qual inaugura una nova línea municipal. S’ha respirat a l’ambient, la decisió del govern no és del bon grat dels grups de l’oposició (CiU l’ha qualificat de regal) però se’ls hi fa políticament incorrecte oposar-s’hi. Per això la proposta només rep en contra l’abstenció del PSC i Ciutadans.

Sembla que el govern no ha valorat bé la sensibilitat que aflora quan es parla del transport col·lectiu urbà o sigui de la popular TUS. Pot semblar que anunciar el manteniment de les tarifes per l’any en curs sigui suficient i ja no calgui afegir-hi res més, com ha fet amb una brevíssima intervenció el ponent, però a Sabadell la TUS pesa i molt. D’ençà de l’inici del mandat és la primera vegada que el servei s’esmenta al Ple. A banda el transport públic encara està en el núvol de la política municipal o sigui situat en el ple desconeixement públic dels objectius i propostes que pretén desenvolupar el nou govern, atès que el servei necessita d’un replantejament global. Manifestar, després de set mesos, la voluntat de promoure’l, fer-lo competitiu i eficient, són desitjos buits si no van acompanyats d’uns apunts sobre el “com”. Però políticament és un vocabulari tan associat a l’immobilisme dels governs anteriors que fins i tot seria bo una renovació de la terminologia, com ara: estendre’l, fer-lo imprescindible i sostenible. Així ho ha posat en evidència, amb unes altres paraules, el protagonisme de l’oposició durant el debat.

Ciutadans és qui presenta una moció sobre un tema d’actualitat. Davant l’amplia demanda de grups de cànnabis que volen regular la seva actuació, atès que no hi ha una normativa específica i que el consum personal està permès, cal definir els criteris d’actuació municipal que permetin regular la creixent demanda. El grup demana i s’aprova per unanimitat, constituir un grup de treball per estudiar la regulació dels clubs o associacions de cànnabis a la ciutat.

La cirereta l’ha posada l’alcalde quan ha demanat que es facilités la presència a la sala del grup de manifestants de la CGT amb una enorme pancarta demanant la municipalització del serveis. Què lluny sembla ara la contenció repressiva, per impedir l’accés a la sala dels grups organitzats, que tantes vegades havíem presenciat en els mandats de trista memòria.