SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

8 de novembre de 2010
0 comentaris

AL DARRERA DEL PAPAT

Mentre esperem que els mass media es desintoxiquin del contagi papal, suggereixo fer la quarantena amb la lectura de dos llibres força interessants:

 

El primer: Un món desajustat, del periodista libanès Amin Maalouf, publicat per La Campana i traduït al català per l’Imma Falcó. Com es pot deduir pel títol, l’autor fuig del fatalisme i fa propostes per ajudar a comprendre les contradiccions d’un món globalitzat des de la perspectiva occidental amb cultura oriental. Alerta cap a on anem i les possibilitats d’evitar-ho. Defineix la forma de raonar de la cultura mahometana i la contraposa a la cultura cristiana. Explica la paradoxa que gràcies al papat, institució eminentment conservadora, es consolida el progrés d’Occident  perquè un cop tombada la seva fèrria oposició a un canvi, aquest queda validat. Molt diferent al que succeeix dins la tradició musulmana que en rebutjar des dels inicis una jerarquia religiosa, no ha fet possible històricament fixar i acumular els avenços socials.

Bé, si som on som pel papat malgrat el papat, la pregunta a fer-se és: A quin preu? La resposta ens l’ofereix el segon llibre:

 

La puta de Babilonia, de l’escriptor 323, moment colombià Fernando Vallejo, publicat per Seix Barral. El títol del llibre fa referència a com anomenaven els albigesos, els adeptes a la doctrina càtara, a l’Església de Roma. L’autor, amb rigor històric, documenta els crims fets en nom de la Església Catòlica des d’any que l’Església,  amb l’emperador Constantí al davant, deixa de ser víctima per convertir-se en botxí i durant segles envia a la foguera, acusades d’heretgia, a totes les persones que manifesten qualsevol tipus de discrepància. Per extensió en Vallejo també retrata les altres dues religions monoteistes i conclou: el futur pot tornar a ser medieval perquè li toca el torn a la secta d’Alà.

 

Escrit en primera persona, l’autor utilitza un to provocador i un vocabulari cru per emfatitzar les dades històriques. Tant és així que es fa estrany que els comentaris sobre Mahoma, no hagin aixecat polseguera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!