BLANC O NEGRE

El ple d’octubre ha evidenciat que més enllà de la classificació de “govern o oposició”, el consistori està dividit en dos colors, tant se val en quins, però dues opcions hi són presents, dues sensibilitats, dues mirades polítiques diferents. El fet s’ha explicitat sobradament en el debat sobre l’ocupació d’habitatges realitzat des del ple telemàtic i mentre s’efectuava una concentració de persones de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a la portes de la Casa Gran.

El debat s’ha suscitat arran de la moció presentada, des de l’oposició, pel grup de Ciutadans: “Per a l’elaboració d’un pla municipal en contra de l’okupació il·legal d’habitatges…” (observeu la grafia del mot “ocupació”), la qual connota tant amb el tarannà socialista que el PSC ha optat per retirar la seva de l’ordre del dia: “en contra de les ocupacions delictives d’habitatges” i fer una proposta conjunta amb la formació taronja, fet que posa de relleu fins a quin punt les dues organitzacions sustenten el mateix grau d’insensibilitat davant de la dramàtica situació de l’habitatge.

Amb arguments legalistes i pejoratius com: “Es necesario actuar en defensa de la ley y la propiedad privada dado que la okupación es un acto ilegal que merece el reproche de los poderes públicos, convierte a los dueños y a los vecinos en víctimas, así como las comunidades de vecinos, que también sufren del deterioro de la convivencia, siendo, por ejemplo, el tráfico de drogas de los llamados narcopisos, el caso más extremo…” s’ha continuat associant el tràfic de drogues, les plantacions de marihuana i els problemes de convivència veïnal a la presència d’habitatges ocupats.

En nom del govern, el socialista Eloi Cortés només començar la seva intervenció s’ha posat a la defensiva, al dir amb to acusatori que hi haurien posicions de blanc o negre en el debat però considerava que el tema tenia una gamma de grisos. La declaració no li ha impedit situar-se en un dels dos colors del tauler i des d’aquí justificar la petició dels recursos jurídics i policials recollits a la moció per fer front als conflictes, sense oblidar (el toc de color de la cirera dolça)  reforçar la política d’habitatges socials.

D’entrada la Lourdes Ciuró, de Junts per Sabadell, ha defugit de mostrar cap color i amb un aire indolent ha estirat com un xiclet la gamma de grisos: “ni totes les ocupacions són mafioses, ni totes les famílies que ocupen són famílies vulnerables, ni totes les ocupacions són de pisos de particulars, ni totes les ocupacions són d’entitats bancàries …” alhora ha defensat la modificació que va impulsar de la llei (quan era diputada) per facilitar l’actuació dels propietaris davant de les ocupacions. Després de constatar que calia activar les polítiques d’habitatge social (una altra cirereta) i reclamar més coordinació entre la fiscalia i tots els cossos policials ha deixat caure el vel dels grisos per anunciar el vot favorable a la proposta taronja.

La Marta Morell de Podemos, a pesar d’estar al govern amb el PSC, s’ha situat a l’altra riba. Ha destacat l’estigmatització que es fa de l’ocupació a la proposta i de rebot a la pobresa, ha recordat com la problemàtica de l’habitatge s’ha incrementat amb 54.000 desnonaments durant el 2019 i actualment una quarta part de la població es troba en risc d’exclusió social. També ha denunciat que les solucions de la moció són fetes des d’un punt de vista estrictament policial, en comptes de considerar la protecció de les persones més vulnerables.

Des de l’oposició, l’Anna Lara de la Crida per Sabadell, immediatament ha deixat clar el color de la seva paleta al recordar que a molta gent els hi ha tocat triar entre dormir al carrer o ocupar un habitatge, que no ho fan per plaer o per delinquir, sinó per necessitat, perquè no tenen altra opció. I amb un to pausat però segur, ha remarcat que les mesures que es proposen afecten a tothom que viu en aquestes condicions, no solament a les màfies o a qui està delinquint com es diu. Així la moció té un biaix d’orientació (de color), doncs no hi ha més problemes de convivència que els habituals i en tot cas ens calen més recursos de mediació.

Escoltant-la s’ha fet evident el seu coneixement de la temàtica, del gruix de la pinzellada, al destacar que fins i tot les treballadores socials orienten a la gent a contactar amb la PAH perquè no poden donar sortida a les demandes urgents d’habitatge i ha recordat que sense la PAH, promotora de l’ocupació del bloc del carrer de Sant Ferran el 2013, no tindríem avui un bloc de lloguer social. Ja ens agradaria que l’ocupació no fos una alternativa per a resoldre les urgències en l’àmbit de l’habitatge, ha afegit, però això no passa de cap manera per criminalitzar-la.

Des del primer grup de l’oposició, en Raül Garcia d’ERC, ha denunciat que la moció emprava un llenguatge molt dur, criminalitzant les persones que no disposen d’habitatge i que es gosava donar instruccions al jutges. Amb l’argument de problemes molt concrets de convivència es vol determinar una actuació general quan no és el mateix protegir l’habitatge d’un particular que el d’un ens inversor. I ha demanat no tractar de màfia a les persones que fan l’ocupació i ha remarcat que la propietat privada ja està prou protegida perquè el delicte d’usurpació està recollit al Codi Penal.

Com es pot observar no ha sortit cap alternativa a la necessitat de l’ocupació, a banda de proposar mesures per a reprimir-la, i quasi resulta cínic sentir a dir als proposants de la moció que la solució són els habitatges socials, quan saben que en les condicions actuals és un recurs a llarg termini, en el supòsit que el govern l’activés immediatament.

Finalment la proposta ha estat aprovada amb els vots a favor del PSC, Junts per Sabadell i Ciutadans, amb el vot en contra de la Crida per Sabadell, ERC i Podemos. Sí, en el fons la paleta només té dos colors.

Afegeix un comentari