M’han explicat una història i no sé si és veritat. He parlat amb el principal sospitós i no sé què pensar. El veig i em sembla mentida que sigui culpable. Me’l torno a mirar i començo a albirar aires de culpabilitat, a la seva cara, a les seves mans, als seus ulls. Què ho fa? La seva boca desprén un tuf de cervesa. N’hi ha prou amb això? No, però tanmateix relaciono l’estat etílic amb les baixeses més terribles i aleshores tot és possible. I si ho fos, què canviaria per enretirar-li la paraula? El pes dels fets? He d’esperar que el jutge faci la seva feina. Però tot i així no seria sota l’efecte de l’alcool que fes aquella salvatgeria? N’hi hauria prou amb això per exculpar-lo? No evidentment. Però hi ha una cosa, pregona, que em fa dubtar, dubtar com el dubte de Pascal i no obstant això no goso apostar. Surto de casa i faig una Euro-milió. A veure si tinc sort i foto el camp a les envistes d’un altre possible sospitós. Tots són sospitosos, el que canvia, al capdavall ,només és el delicte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!