SAMFAINA VALLESANA

Participava davant de l’Ajuntament a la cadena de domassos —com cada dia de dotze a una— en protesta per la retirada de la pancarta de “Llibertat Presos Polítics” i la Glòria, la baula del meu costat, em pregunta si vaig assistir ahir al Ple i com va anar:

—Sí, però va ser una presa de pel— contesto sobtadament.

Amb els ulls esbatanats es mostrà sorpresa i amb un gest d’escepticisme em pregunta:

—Per què ho dius?

—Per l’aprovació de la Declaració d’Emergència Climàtica. Una vegada més ens volen fer passar bou per bèstia grossa. Llegeix, llegeix la declaració, s’ha publicat a “isabadell” i ja m’ho explicaràs. Tres pàgines de bones intencions, com les que s’han dit cada vegada que s’han posat d’actualitat  els temes ambientals. Però cap concreció, cap compromís directe amb un pressupost al darrera.

—Però…, s’han de comprometre a fer alguna cosa, no?

—Sí. Zero emissions de carboni pel 2050; definir Zones de Baixes Emissions i haver reduït la contaminació un 25%  el 2024 i finalitzar el Pla Director de la Bicicleta pel 2025. Sí, sí, no posis aquesta cara. Lluny, lluny, que no els hi toqui a ells gestionar situacions controvertides.

Mentre, continuaran desenvolupant els plans iniciats pel govern anterior: pacificar els entorns escolars, extensió dels carrils per bicicletes, més zones per vianants, implantació de la fotovoltaica als edificis municipals, canvi de vehicles, bla, bla, bla.

No han entès res. Ja no són suficients els plans anteriors, calen actuacions contundents i a curt termini, estem afectats per una “emergència climàtica”. El Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, ho explicitava a la seva intervenció: ara calen fets, no compromisos, ja no parlem de millores de la sostenibilitat, la situació és més greu.

Mentre faig aquest comentari observo que la Glòria fa un cerca al Google del seu mòbil:

—Mira, la definició d’”Emergència”: Esdeveniment greu i imprevist que demana una actuació immediata.

—Exacte! Com està passant amb la resposta al coronavirus o a les destrosses del temporal “Glòria”. Per això la Crida es va abstenir, però a parer meu la declaració es mereixia un vot en contra. És inadmissible que Sabadell, la cinquena ciutat de Catalunya, davant de l’emergència climàtica es limiti a un grapat de paraules sense compromisos concrets.

—Segurament faran un programa d’actuacions— em matisa la Glòria

—I ca! Ja m’ho explicaràs quan la llegeixis. La proposta és anar fent sense plantejar-se un nou paradigma, ni un canvi de prioritats en els pressupostos. Realment no és un problema econòmic, és un problema de pànic polític.

—Pànic?

—Sí, la por a enfrontar les possibles queixes d’alguns col·lectius. Es va veure en la moció que va presentar la Crida. Demanava iniciar immediatament els procediments per poder erradicar les estufes contaminants de les terrasses dels bars d’aquí a dos anys. Excepte ERC, tots els grups s’hi van oposar amb el criteri de suprimir-les a cinc anys vista.

—Per què?

—Arguments els que vulguis, però una vegada més tiraven pilotes fora, era com dir: que ho faci el pròxim govern si vol. La defensa rigorosa que va fer-ne la ponent, l’Anna Lara, va descol·locar al govern municipal del PSC-Podemos i a Ciutadans que no van saber articular cap més resposta que atacar-la de manera infantil sobre el que havia fet i no fet el seu grup durant el passat mandat. Ella, sense caure en la provocació, va aguantar l’escomesa raonant que valoren tan poc científicament el concepte d’”emergència” que no els hi justifica ni una actuació a dos anys vista.

—És fortíssim— va reblar amb un deix d’estranyesa.

—Compte! ERC va considerar un despropòsit tant fort no acceptar la proposta que, allà mateix in voce, va demanar ser considerada també part proposant de la moció.

Ep! Ja és l’una. Comencem: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS, LLIBERTAT…