L’IMPACTE ACÚSTIC EN ALÇA

Sembla que el Ple agafa el ritme, n’és la prova la temàtica abordada i la durada de la sessió: de les cinc de la tarda a quarts de dotze de la nit. Des de fora podem dir, doncs, que la Casa Gran finalment rutlla i en conseqüència ja passen coses a la ciutat, més enllà de la quotidianitat ciutadana.

Alguns  nous càrrecs del govern, però, encara no han agafat el pols de les intervencions en el Ple. Quan la regidora Maria del Mar Molina, del govern PSC-Podemos, ens va exposar l’actualització d’un tema tan sensible per a tothom com el Mapa del soroll, en contrast al del 2013, ens va deixar perplexos perquè es va limitar a dir que a Sabadell, com altres ciutats similars, la principal font de soroll és el trànsit i les condicions acústiques es poden considerar habituals respecte a ciutats de la mateixa tipologia. En sentir-ho venien unes ganes irrefrenables de dir-li que per això no calia un estudi.

Va ser el Maties Serracant, regidor de la Crida per Sabadell, qui ens va resumir alguns indicadors del nou mapa de la sonoritat: una de cada quatre persones viu en un àmbit on se supera el llindar de soroll recomanable o sigui està immersa en un àmbit acústicament no salubre. I va afegir: abans era 23% de la població, avui és el 25%. Alhora va reconèixer que a pesar de les mesures aplicades durant el govern anterior calen més actuacions, doncs encara no s’inverteix la tendència ens ares a la salubritat.

Els mitjans de comunicació, afamats de xifres, ens van omplir de pàgines on emfatitzaven aquestes proporcions anunciades pel regidor en el Ple. Tanmateix ni la regidora, ni el regidor, ni les cròniques dels mitjans suposadament documentades, van exposar-nos ni un bri sobre allò que ha succeït a la ciutat: la comparativa entre el mapa acústic del 2013 i el del 2018. Què ha passat en cinc anys? Per què? Què es proposa prioritzar per combatre la contaminació acústica durant el proper cicle?

En aquest quinquenni hi ha vials on ha augmentat el soroll i altres on ha disminuït, pel que costa comprovar un avanç en la reducció del soroll. De dia, vuit vials tenen encara el llindar acústic un 15% per damunt de l’admissible. De nit, dos vials es troben un 30% per damunt del nivell salubre.

Resumint molt i per fer-ho planer, de dia el soroll a la ciutat ha baixat un punt i de nit ha augmentat 1,3 punts. La conseqüència, considerant que la població s’ha incrementat, és que pràcticament tenim el mateix nombre de persones afectades que fa cinc anys, amb tendència a l’alça, per valors superiors als considerats saludables, tant de nit com de dia. Tal com s’ha dit, encara no s’ha invertit la tendència.

Per què aquestes variacions? S’ha incrementat el trànsit durant la nit ? Circulen menys vehicles de dia? Ja es nota la incidència dels nous autobusos, el recent traçat ferroviari o de les zones pacificades com pronosticava el Juli Fernàndez des d’ERC? Malauradament l’estudi no ho explicita ni fa supòsits. Tal com ha exposat el regidor de Junts x Sabadell, Francesc Xavier Baró, només es disposa de “fotografies” però sense propostes de mesures correctores.

No hi ha mesures correctores perquè el “Pla d’acció per a la millora de la qualitat acústica de Sabadell (2019-2023)” està concebut per incidir a tota la ciutat a través de 25 actuacions en ares a la disminució general del soroll.

I aquí tornem a perdre l’horitzó. És evident que en quatre anys no podran executar-les totes ni fer-ho amb la mateixa intensitat, quines pensen prioritzar? I el que és més rellevant: per aconseguir quins objectius acústics? Aquestes haurien estat les respostes pròpies d’un govern, lluny de les buides paraules en que la regidora va concloure la intervenció “treballarem per a disminuir el soroll”.

Només faltaria!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *