Dilluns tot i que som dijous
Quan t’adones que la teva vida és una còpia, repetició de pedaços esquinçats, trobats al mig del carrer, i que sense adonar-te’n gaire has agafat, improvisadament, i has fet teus fins al punt de pensar que tal furt pot ser descobert, però si això esdevé, aleshores somriuràs. És a dir, si el cas s’esdevé, aleshores somriuràs com si haguessis estat enxampat d’un petit furt conegut per tothom i que es perdona perquè qui sap si la propera vegada em passarà a mi, vaig somriure mentre desava el recollidor i l’escombra al darrera d’una porta la qual era l’entrada a l’únic indret on el cap podia mirar cap al cel i respirar íntimament perquè un cop passat el llindar de la cuina amb el passadís era gairebé inevitable que arribessis al llindar de la cuina amb la terrassa i t’hi aturessis tot i alçant el coll i amb el cap mirant cap al cel respiressis una mica d’aire sense que tinguessis l’impressió d’estar dins un circ romà d’época remota si el traspassaves. Sembla un joc però només és una espera. Avui, dubtes. Avui potser sí que te ganes de parlar. En canvi avui que ha vist tot el procés, et sents segur, perquè el que ella sabia però mai havia vist, avui, ja ho ha fet. Aleshores… Hi havia petits matisos, o potser només es tractava de petites diferències, no que aquestes diferències no se sabien, ans al contrari, de novetat no hi havia res. Simplement no esdevenien d’una manera freqüent ni tan sols d’una manera rítmica, esdevenien caòticament però tant ella com ell sabien de què es tractava. Aleshores… Aleshores ell va veure clar que era més còmode interpretar a la manera de sempre i va veure clar que qualsevol intent per reproduir l’ahir era un joc atzarós malgrat les rutines amigues que ens ajuden a mantenir-nos, aquí, ara, sense que cada segon sembli un aiguamoll, aquell ull d’aigua que sempre ens mira, ens tempta, ens ensabona i espera que tard o d’hora ens mullem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!