PODEMOS-MORELL COMENÇA EL MANDAT

No sabem quan podrem dir que el Ple és substanciós arran dels temes resolutius plantejats. D’encà que hi ha el nou govern municipal, per tercera vegada, la llista d’assumptes a tractar és minsa i comença a preocupar, perquè és la part transcendent que fa rutllar la ciutat. Els resultats de la part deliberativa, altrament coneguda com les mocions de l’oposició, ens continuen mostrant una oposició bregada, davant d’un govern on la majoria de càrrecs electes tot just estan començant a fer el rodatge de la nova vida política. Així doncs, paciència.

Sense cap dubte el Ple d’octubre el va protagonitzar la portaveu de Podemos. Les seves intervencions durant la sessió i alguns silencis carregats de gesticulacions, ens fan pensar que encara no ha posat ni “la clau al cotxe” per iniciar el rodatge. A banda, va completar la sessió la presència entre el públic d’un grup rival amb la samarreta de Podemos. Cada vegada que la Marta Morell feia una afirmació amb nom de Podemos alçaven els dits i a l’uníson els movien fent que no.

Però la seva entrada en escena la van protagonitzar els proposants de la primera moció on es demanava el suport municipal als nou encausats pels fets de Lledoners. Només començar van  recordar a la Marta Morell que havia coordinat el  “CDR Nord” i participat en els talls de la C-58 “… i si la repressió ens toca a una ens toca a totes i si ella l’haguessin reprimit l’hauríem ajudat. Però ja hem vist que en cas contrari no ha estat així”. A l’escoltar la dedicatòria, la segona tinent d’alcaldessa, deixà de moure’s, quedà petrificada mentre li pujaven els colors a la cara i no sabia on mirar. Seria que els seus companys de govern desconeixien el recent currículum?

Quan va ser el seu torn d’intervenció, com si no l’haguessin anomenada, explicà que el seu grup municipal (on només és ella) a pesar de compartir diversos punts de la proposta, s’abstindria perquè no pot acceptar que es qüestioni l’estat de dret i la divisió de poders a Espanya.

A partir d’aquí, mentre escoltava les intervencions de cada grup, inexplicablement inicià una sobre actuació amb ostentosos moviments de cap afirmatius o negatius i exagerades rialles silencioses, les quals arribaren al seu zenit durant la intervenció de Ciutadans on corroborà amb gestos els arguments d’aquest grup per votar-hi en contra.

No oblidem que tot això ho fa una persona situada a la presidència de la Sala, de cara al públic i al costat d’una impassible alcaldessa, pel que s’ofereix un espectacle peculiar, com si un silenciós ninot de ventríloc s’hagués situat a la mesa. Finalment la moció no va ser aprovada pel vot de qualitat, en contra, de l’alcaldessa.

Tot i així, aquesta falta de rodatge de l’única persona electa de Podemos encara havia d’omplir-nos el got a vessar. Va ser a l’última moció del Ple, la primera del mandat presentada per Podemos. Encara que, després dels esdeveniments viscuts, no sabem certament qui la proposava, si Podemos a seques o PSC-Podemos, tot i que a la preacta lliurada abans del Ple consta només Podem (dit sigui de passada Podem no existeix, el registre electoral està fet a nom de Podemos).

La moció era per instar al Govern de la Generalitat a eliminar els “barracons” dels centres escolars públics de Sabadell. Tema punyent i de queixa persistent dins de l’àmbit educatiu de la ciutat perquè molta mainada ha fet tota la primària en aquestes condicions i ara encara continuen així a tercer de secundària. En el mandat anterior govern i oposició van liderar una reclamació conjunta al Parlament  per acabar amb aquesta situació de provisionalitat.

Així que la representant de Podemos va finalitzar la presentació, l’alcaldessa anuncià que la proposició era compartida pel grup socialista i que regularia les intervencions en aquest sentit. Els portaveus de l’oposició es llançaren mirades, fet que des del públic en va fer intuir que alguna cosa no filava.

La intervenció de Junts per Sabadell ens va començar a destapar on estava el nus. Després de fer notar que en l’exposició de motius la moció parla d’una inversió només de 104 mil euros per part de la Generalitat, quan realment són 104 milions (a la xifra hi falten tres zeros), es mostren molt dolguts perquè des del govern no se’ls ha demanat ser també participants de la proposta al Ple en un tema tan sensible.

És però la intervenció des de Ciutadans la que posa políticament el tema damunt de la taula. Després de remarcar la seva sorpresa pel comentari de l’alcaldessa, perquè havien demanat dies endarrere si era una moció de partit o de govern sense obtenir resposta, ara veuen com un dels temes més importants de la ciutat farà el camí d’una moció no útil. Expliquen que una moció útil és aquella que aprovada per unanimitat, o sigui per tota la Ciutat, permet al govern presentar-se amb força davant de les institucions a les quals es reclama. Posa per exemple la feta el 2016, impulsada per la comissió que va dirigir el Joan Berlanga en el passat mandat, on hi participava el govern i l’oposició.

La Crida explicità que si la moció era feta només des del govern no tenia sentit, perquè aquest té la responsabilitat d’encarar el problema, no de presentar-lo en forma de mocions. Si volen un front comú, digué, ens haurien d’haver demanat que ens hi sumessin. Després va fer una proposta assenyada: retirar-la i treballar-la entre tots els grups, tal com es mereix un tema de ciutat.

ERC va insistir amb la força de la proposta votada per unanimitat el 2016 i la va contraposar a la gestió dels dotze anys anteriors. Va afegir que ara no es tractava d’incorporar petites esmenes de toc populista, perquè tal com s’estava fent, en contra del que es pretenia,  la moció es devaluava. Per això estaven d’acord amb la proposta de retirar-la, cas contrari s’abstindrien.

Davant la insistència de retirar la moció l’alcaldessa diu que no pot fer-ho, que no és proposant (sic) però que no tindria cap problema. El portaveu del PSC afirma que no té cap inconvenient en deixar-la damunt la taula. En què quedem, la moció és només de Podemos o   de PSC-Podemos? Ara els “socis” de la Marta Morell s’expulsen la responsabilitat d’impulsar una proposta “d’estar per casa”, no útil, com expliciten d’una forma o altra totes les intervencions de l’oposició?

Una vegada més tots els ulls es dirigeixen a la Marta Morell, els seus companys de govern li han mostrat el camí, tanmateix ella, continguda però fora de sí, fa orelles sordes i s’embolica en explicar a cada portaveu de l’oposició perquè no s’han sumat a la moció. El comú denominador seria: perquè expressament no heu volgut i res de retirar-la. Davant les desafortunades acusacions i justificacions de l’aliada del PSC, el portaveu de Ciutadans demana a l’alcaldessa fer un recés que permeti reunir a les portaveus, i intentar reconduir la situació.

Sembla que a la reunió la Marta Morell insistia en no retirar la moció ni esmenar-la i finalment, per recomanació de l’alcaldessa, va permetre substituir el quart punt per un paràgraf on s’assolia el compromís de treballar per l’eliminació dels “barracons” reprenent els treballs de la Comissió constituïda el 2016. Amb aquest afegit va ser votada per unanimitat i amb ella finalitzà el Ple.

Algú, però, hauria d’explicar a la flamant segona tinent d’alcaldessa que ser al govern comporta deixar el vestit de pell fina al sortir de casa, escoltar atentament les observacions de l’oposició, que si més no en alguna l’encerten, i que un dels valors polítics més preuats per un govern municipal és comptar amb un acord per unanimitat del consistori. I si us plau, a la mesa de la presidència: “cara de poker”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *