Ells ho saben. Saben que és una injustícia mantenir empresonats a uns polítics que, des de les institucions i des de la societat civil, tan sols han fet de capdavanters d’allò que el 80% de la població demana després de la fallida de la legislació autonomista: realitzar un referèndum.
No ho volen reconèixer, però saben sobradament que per resoldre un conflicte polític en una societat democràtica s’han d’utilitzar eines polítiques (debats, negociacions i votacions), en un context de transparència parlamentària.
No ho accepten públicament però estan convençuts que el tema se’ls ha escapat de les mans al utilitzar única i exclusivament la via judicial per resoldre el conflicte permanent que mantenen amb un 50%, pel cap baix, de la població catalana.
Això explica la persistent campanya per excloure de la via pública tot allò que els hi fa recordar la ignomínia a què han arribat, perquè “del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol”. Colpeix anar pel carrer i que et recordin passivament i constant, amb llaços i pancartes, que hi ha persones injustament empresonades.
Però sobre tot et crispa si ets còmplice d’activar l’empresonament, perquè davant de cada pancarta o llaç groc ets sens recriminat. Per això fan mans i mànigues per a mantenir impol·luta la grisor habitual dels edificis o el verd del paisatge i així recrear-se en la il·lusió que tot és normal i “maco”, quan van cada dia de casa a la feina i viceversa.
Darrerament a Sabadell això ha significat retirar la pancarta “ Llibertat presos polítics” present des del 2017 (llevat dels períodes electorals) a la façana de l’Ajuntament. La purificació de l’edifici es va fer el passat dia 26 de juliol, després del Ple, i ja hem comentat a l’apunt anterior amb quines condicions de foscor i traïdoria va ser realitzada.
Segurament això va significar un respir, un alleujament visual i la pèrdua de dol per les organitzacions monàrquiques locals (PSC-Podemos i Ciutadans) i simpatitzants, però els va durar poc. El dia següent, al migdia, espontàniament un ciutadà es plantà davant de l’Ajuntament amb el domàs retolat que en el seu moment va distribuir Òmnium: “LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS”.
L’endemà n’érem una dotzena i des d’aleshores el nombre no ha parat de créixer. Actualment, després de vint dies, ja en som una seixantena que cada dia, de dotze a una, ens trobem per alçar els rètols individualitzats en la denúncia de la purificació política feta pels monàrquics i persistir en reclamar la llibertat de les persones políticament empresonades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!