SAMFAINA VALLESANA

Fa anys i panys que està en marxa una Plataforma per a la construcció d’una Residència per a la Gent Gran al sector sud de Sabadell. El fet que s’hagi d’organitzar una plataforma per a reivindicar un servei tan bàsic com una residència, en una societat on l’envelliment i la falta d’instal·lacions adequades per a fer-hi front és un dels trets més preocupants, ja és prou simptomàtic de com governen les nostres administracions: Ajuntament i Generalitat.

Sense cap dubte cal atribuir a la desídia de les administracions públiques el retard en la posta en marxa d’aquest equipament, però veient el comportament de l’esmentada plataforma hem de convenir que poca cosa ha fet per aconseguir el compromís polític d’una immediata realització. Malauradament el seu comportament se situa en un dels bàndols polítics i en conseqüència autolimita el seu camp d’acció, fins el punt que contribueix a fer inviable a curt termini allò que diu defensar.

L’anterior govern municipal, tot i ser políticament afí, no va aconseguir actualitzar amb la Generalitat el conveni del 2006 subscrit amb els germans Bustos. Les prioritats i les economies després de deu anys, els hi deien, havien canviat. Finalment aconseguí el compromís d’un conveni per a finançar 102 places públiques de residència (cost zero per l’Ajuntament i les usuàries) durant 25 anys, com a forma de retornar la despesa de la seva construcció a càrrec de l’Ajuntament, amb la previsió de disposar de l’equipament a finals del 2022.

Aleshores, incomprensiblement, la Plataforma s’hi va oposar. L’argument era que pagava l’Ajuntament i volia que la construcció fos a càrrec de la Generalitat. Un argument de gestió política en boca d’una plataforma cívica, la finalitat de la qual és aconseguir la residència en la major brevetat possible. Semblava més una obstinació contra el govern de la Generalitat que la lluita per aconseguir un servei bàsic.

Ara, la Plataforma ha manifestat el seu acord al rebuig del nou govern municipal de PSC-Podemos a la proposta de conveni i tornar a exigir a la Generalitat la construcció de la residència. Ho ha fet sense cap rubor a 39 dies de l’estrena del govern. Ja se’ns han esbatanat els ulls, ja sabem perquè la Plataforma, com qui s’agafa a un ferro roent, no va acceptar la possibilitat de disposar de la residència a finals del 2022: feia suport al PSC durant el període electoral. Per si se’n dubta, només cal llegir les desqualificacions personals que aquesta representació “cívica” ha fet a l’anterior regidor de Serveis Socials (ara portaveu a l’oposició), mentre confirmava la seva concordança amb el govern PSC-Podemos i la croada contra la Generalitat.

No sabem quin camí pensa seguir el PSC-Podemos, però coneixedors de la poca afinitat amb el Govern de la Generalitat bandejar l’acord aconseguit per l’anterior govern municipal, fer foc nou amb una reivindicació directa i alliberar a la Generalitat del seu compromís no sembla la millor opció política.

La tija estratègica del nou govern municipal encara és tendra, s’ha de donar temps, però entre uns i altres, ara per ara, només és pronosticable que Sabadell a quatre anys vista no disposarà d’una residència pública per a la gent gran.