D’ESCÀNDOL

DE SKANDALO ; 1a Temporada – Cap. I

Amb el Ple matinal de juny el govern municipal, PSC-Podemos, formalment va començat a rodar la nova legislatura. Podem opinar sobre els primers gestos, suposar què pretenen amb les primeres actuacions, discrepar profundament sobre com s’organitzen, però cal deixar passar uns dies perquè aterrin, se sentin segurs i comencin a mostrar-nos la seva genuïna empremta. Ens esperen 1.460 dies de govern (tal com diu l’alcaldessa) que ens permetran veure fins a quin punt el PSC s’ha renovat i si la renovació certament inclou un pas endavant en la millora del serveis públics i una acceptable gestió de l’erari públic, el calaix que omplim entre totes, o només és una rèplica rejovenida i més afinada de temps passats.

De moment però, les primeres vibracions no auguren uns bons presagis. El tema més rellevant que li calia aprovar al nou govern, del PSC-Podemos en minoria, eren les retribucions dels càrrecs electes, govern i oposició, i del personal de suport als grups municipals així com del personal eventual, altrament dits càrrecs de confiança o assessors.

El criteri general d’actuació que han anunciat té poca connotació política pròpia: “allò que està bé ho mantindrem i allò que no ho canviarem”. Així les retribucions, pel que es dedueix, no estaven bé, es cobrava poc (el govern anterior feia el passerell) i s’ha augmentat el sou de tothom amb un 10%.

Tanmateix la veritable sorpresa ha estat oferir als portaveus de l’oposició la mateixa retribució que els regidors al govern en dedicació exclusiva. No cal ser cap especialista en política municipal per adonar-se que les responsabilitats legals, de gestió, de dedicació, i d’exigència de resultats, és molt desigual entre un regidor del govern i un de l’oposició, el qual no pot anar més enllà d’assistir a les reunions preceptives, elaborar propostes, revisar expedients del Ple i amb responsabilitat legal zero. Però amb aquesta mesura es pot disposar d’uns càrrecs electes a l’ombra (infiltrats, dirien en una sèrie televisiva) al servei del vot del govern. I això és el que hem vist al Ple, tota l’estructura de càrrecs i sous del nou govern PSC-Podemos es podrà posar en marxa perquè a pesar de l’abstenció de Ciutadans i de l’oposició d’ERC i La Crida per Sabadell,  ha rebut el vistiplau de Junts per Sabadell.

La portaveu de Junts per Sabadell s’ha mostrat satisfeta amb una cascada d’arguments per a justificar-ho i s’ha vist que era la persona infiltrada quan ha fet allò que li toca al govern, deixar a la resta de l’oposició de volta i mitja. La realitat és que quasi ha complert l’objectiu, explicitat a la campanya electoral, no està al govern però serà retribuïda com a tal.

L’abstenció de Ciutadans ha estat un excés de precaució, no han gosat destapar-se i donar llum verda, més quan sabien que el govern ja tenia el quòrum suficient i les retribucions ja estaven assegurades. Els seus arguments per oposar-s’hi han estat secundaris i el portaveu del govern els ha desmuntat amb facilitat. Vol dir això que en els pròxims plens cal estar atents, podrien fer de persona infiltrada.

ERC, durant tota la seva intervenció, s’ha dolgut que sent el segon grup del consistori el govern no hagi negociat amb ells i per extensió a tota l’oposició (bé, ja hem vist que tota no). Això l’ha portat a matisar “anomalies” per  justificar la seva negativa a la proposta del govern. Ha elevat a categoria política, consumint una bona part del temps, allò que en realitat és una decisió tècnica, el dia de la setmana que es fixa per a la realització del Ple. No ha estat d’acord que els assessors (persones alliberades) del govern cobrin més que els de l’oposició. Ha destapat que hi ha dos grups de l’oposició (no se sap quins) que disposaran de un 50% més de suport administratiu.

La Crida per Sabadell ha estat l’únic grup municipal que s’ha manifestat clarament en contra del conjunt de la proposta econòmica. D’escàndol majúscul, l’ha qualificat. De fet, ja no va participar a la reunió dels grups de l’oposició, on es pretenia acordar una petició conjunta al nou govern, perquè sempre ha considerat que les retribucions actuals ja són prou elevades. Recordem que La Crida, fidel a aquest criteri polític, periòdicament fa un retorn a la ciutat, aportant a projectes socials el gruix de diners que considera excessius com a remuneració.

La portaveu del grup, després de subratllar que no és a base d’augmentar les retribucions com es dignifica a l’oposició, sinó respectant els seus drets com a càrrecs electes, ha fet observar que la proposta obria una nova finestra de transparència. Si a partir d’ara tots els grups disposaran de tres persones a dedicació completa, va dir, caldrà pensar en mecanismes que permetin rendir comptes, doncs qui els pagarà a final de mes serà la ciutadania. També va manifestar preocupació per l‘augment de la distància entre els sous del personal de la Casa Gran i les remuneracions polítiques, més quan va costar tant augmentar les retribucions en l’últim conveni.

La portaveu de Podemos, va repetir diverses vegades no entendre res. No entenia que en el Ple encara es parlés del dia de realitzar-lo, no entenia que es critiqués la retribució dels càrrecs electes si la despesa era inferior, no entenia la queixa sobre la dotació lineal als grups municipals (el seu grup el més beneficiat, només té una regidora). Uf! També cal donar-li cent dies a la neòfita en política municipal per poder copsar si realment hi ha alguna línia política al seu darrera o simplement, conscient o no, està fent d’aprenenta de bruixot.

En un entorn social on s’enalteix el funcionament de la col·lectivitat en base al untatge econòmic, que algú et digui que no necessita tants diners, i que faci explícit això fins fer-ne una línia d’actuació política, cou a qui n’ha fet de la política una professió i el seu anhel és “prosperar”. Perquè cou, el portaveu del govern, després de repetir les justificacions emprades no va poder estar-se de dir amb ironia infantil “ningú està obligat a disposar-ne, es pot renunciar si es vol”.

Així doncs, la primera actuació visible del nou govern bicèfal és mantenir una alta despesa de l’estructura política municipal, quan precisament per la seva dimensió i l’herència rebuda ara seria el moment de generar un estalvi i canalitzar aquests diners a altres prioritats. En resum, després d’aquests acords el cognom Farrés ja no serà sinònim d’austeritat municipal.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *