SAMFAINA VALLESANA

Ja sabem que ara mateix no serà, cal esperar un període de temps, cap govern es fa l’harakiri autodesautoritzant-se després d’un fracàs polític estrepitós. Perquè si parlem de política o encara més de governar un estat, vist des de la capital de la monarquia, és evident que Mariano Rajoy i tot el seu estol de ministres i assessors han fracassat rotundament en la gestió de les peticions de la societat catalana. Per ells, després del dia 21 el monstre català continua alçant-se goiescament per damunt seu.

Que la memòria no ens traeixi. La confrontació amb Catalunya ja era una situació hereva del govern socialista a la qual el PP ja hi havia afegit llenya al foc des de l’oposició. Però d’ençà que governa, l’opció política de Mariano Rajoy ha estat negar-se a reconèixer la realitat política present a Catalunya. Ha fet orelles sordes a les peticions catalanes d’ampliar la capacitat autogestionar-se i ha respòs per la via judicial, que no per la política, al batec cada cop més fort que li ha arribat des de la Catalunya del canvi.

Junt amb aquesta forma de procedir ha desenvolupat, en diferents etapes, tot un sistema repressiu jurídic, policial i informatiu que ha culminat amb l’agrsamfainaessió física directa de centenars de persones, amb l’empresonament dels capdavanters en la defensa dels anhels republicans i en sembrar la por social sobre la presumible davallada de l’economia catalana i el seu impacte a nivell de l’Estat.

A pesar de tot això, en comptes d’atemorir-se, la ciutadania del canvi va persistir en les seves demandes i ell va optar per passar a l’acció directa. Per fer creïble el trasbals econòmic demanà a les empreses de l’IBEX, les empreses que li donen aixopluc, la sortida del territori català, fins i tot va legislar per a facilitar-ne la marxa.

Seguidament, ha preparat i executat l’ocupació de l’administració catalana, ha fet bloquejar o eliminar les últimes decisions preses pel govern català, el qual assetjat s’ha vist forçat a escollir entre dues opcions: l’exili o la presó.

No li semblava suficient i fent us de la força institucional que les Corts espanyoles li atorga va convocar noves eleccions al Parlament per a canviar la majoria legítimament establerta. Va assegurar a polítics, banquers, empresaris i a tothom que ha volgut escoltar-lo, que amb aquestes eleccions s’acabava amb l’obstinada demanda catalana de voler decidir en tot allò que l’afecta i es tornaria a seguir al camí traçat pel seu règim monàrquic.

El resultat és prou conegut, s’ha mantingut en peu allò que precisament el cap de govern central volia esmicolar. La majoria republicana catalana pel canvi, després d’aguantar a la contra durant sis anys tota l’artilleria institucional, mediàtica i jurídica que les decisions marianistes han estat capaces d’organitzar, després de veure’s abocada a unes eleccions amb inferioritat de condicions respecte els partits monàrquics, no sols ha aguantat l’envestida sinó que fins i tot ha crescut.

Alhora, mercès a les mateixes polítiques, el PP ha resultat quasi esborrat del mapa polític català, mentre que ha facilitat el creixement desmesurat del seu tendre rival polític. En resum, políticament el Mariano Rajoy ha estat derrotat social i electoralment i cal pensar, encara que es dissimuli, que des de la capital del regne les elits polítiques i econòmiques n’han pres nota.

Com pot Mariano Rajoy estar al davant d’un estat europeu després del tan estrepitós fracàs de les polítiques aplicades? Amb quina cara la diplomàcia espanyola es pot passejar per a les cancelleries europees i del món? Com pot regentar el govern de l’Estat espanyol, en nom del PP, amb una esquifida presència política a Catalunya? Com el seu partit li pot tolerar, que fent d’aprenent de bruixot, hagi catapultat el seu rival a nivell d’estat? Es pot permetre que un governant continuï perjudicant ostensiblement un país (segons paraules d’ell mateix: de tot això l’economia espanyola se’n ressent) per obstinar-se a no dialogar o atendre les demandes, de dos milions i escaig de persones?

Per quan la dimissió o cessament de Mariano Rajoy?