Pau Comes

Independència és llibertat

2 d'agost de 2006
Sense categoria
0 comentaris

El botonet de la independència: 2) què ens cal?

Una cosa que manca invariablement en el contraris de fons a la independència és cap raonament de com s’aconsegueix la independència, i per què (o per què no) es pot aconseguir en el nostre cas. (segueix…)

No n’hi ha prou de dir que tots els altres processos d’assoliment d’un
estat que s’han donat en els darrers 15, 20, 50, 100, 200 anys tenien
unes condicions especials, o excepcionals. Un també s’hauria pogut
entretenir a buscar les condicions meteorològiques, o la conjunció
astral de cada moment, posats a fer, per establir les diferències amb
el cas català. Però dubto molt que mai algú pugui demostrar que
aquestes condicions són determinants per facilitar o impedir cap
independència.
No, de fet, podríem dir que tots els porcessos
d’independència han estat possibles perquè hi ha hagut una voluntat
d’aconseguir-la, i perquè no hi ha hagut cap impediment insalvable que
la fes inviable. A vegades, ni tan sols ha calgut una voluntat prèvia, com en molts casos de descolonització.
Si
tornem al nostre cas, podem comprovar com històricament, des del
desastre de 1714, els catalans mai hem renunciat a recuperar el dret a
decidir sobre el nostre futur. Ni ara tampoc. Fins ara, però, els
impediments han estat, bàsicament, una amenaça (materialitzada o no) de
reprimir els intents independentistes per la força. I fins ara els
catalans sempre hem pedut contra la força bruta.
Dic "fins ara",
perquè ara hi ha una diferència que no s’ha donat en els prop de tres
seges anteriors: Espanya ara NO POT recórrer a la repressió militar per
aturar la nostra independència. Per això, com he escrit abans, els
espanyols tenen por, com es va poder veure amb les reaccions tan
bèsties dels espanyols durant la negociació de l’estatut del 30-s. Tenen por perquè saben que el dia que els catalans aconseguim una majoria per la independència, s’ha acabat el bròquil: ja no hi haurà manera d’aturar-nos. I això pot començar simplement pitjant un botonet com el que esmenta en Sáez: el botonet d’una majoria de diputats del nostre Parlament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!