Molt sovint em torna a la memòria la descripció de les
relacions econòmiques Catalunya-Espanya per part de’n Joan Tugores, prestigiós
economista i exrector de la UB. Tugores deia
que, abans de l’entrada de l’Estat Espanyol a la CEE, Espanya feia de macarró de Catalunya: oferia
"protecció" (aranzelària) a canvi de diners (dels nostres impostos). A
partir del 1986, la protecció aranzelària va desaparèixer, però l’espoli fiscal
segueix creixent. I si ens queixem, ens amenacen amb boicots. El que no sé és
si aquestes llumeneres que ordeixen campanyes de boicot a penes soterrades
saben el mal que estan fent a la "unitat d’Espanya" que tant semblen
defensar (continua).
Hi he tornat a pensar quan, després del numeret del senyor
Bonet (de Freixenet) brindant amb cava amb Mariano Rajoy, llegeixo al Dossier
Econòmic del 26/11/05, a la plana 9, que per compensar la caiguda de vendes del
4% a Espanya, Freixenet "vol reforçar les exportacions al Japó, França i
Alemanya, on han signat una joint venture amb la local Eckes (Granini)". L’avantatge,
al meu parer, de vendre a aquests països, és que el cava català, essent més
barat que el xampany francès, es pot vendre molt més car que a Espanya, on el
poder adquisitiu dels compradors és força més baix que el d’aquells països. I
sense amenaces de boicots, és clar! Es tracta, doncs, d’augmentar les
exportacions per disminuir la importància de les vendes a Espanya en la
facturació total.
És a dir, que en Bonet i companyia, per una banda fan veure
que acontenten al macarró espanyol, però per l’altra -el negoci és el negoci-
ja han començat a buscar un piset per instal·lar una sauna-relax amb les companyes,
i passar de macarrons.
Conseqüències a mitjà-llarg termini? Doncs que la tan suada
"unidad de mercado" que se suposa que defensen el espanyols, se
n’anirà a prendre vent més ràpid del que ho hauria fet amb la "mà
invisible del mercat" d’Adam Smith, i tot gràcies al boicot dels
espanyols. No, si encara els haurem de fer un monument!
Ps. Aquests boicotejadors indiscriminats ja saben que la
majoria de fàrmacs que consumeixen estan fabricats per laboratoris catalans
(Almirall-Prodesfarma, Esteve, Uriach, etc.)? Per què no són conseqüents i també
els fan boicot? Que no pateixin, que si els falta laxant, jo els puc trobar
alguna alternativa…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pau,
Quan temps fa que es parla d’un nou Estatut per Catalunya? Quan temps fa que les llumeneres van moure el boicot anti-Caord?
És que a vegades em dóna la sensació que els nostres empresaris tenen molt a veure amb el boicot als productes catalans. I no com a victimes, sinó com a botxins. Un Estatut com el nostre és massa progressista i la resposta a les dues preguntes anteriors m’ha fet recordar una de les primeres classes que et donen en qualsevol curset bàsic de creació i consolidació d’empreses: L’anàlisi DAFO i l’estudi de l’entorn.
I és que el boicot de productes catalans del ramat espanyol arrel de l’aprovació de l’Estatut era una Amenaça evident que permetia una resposta contundent i una munió de respostes limitadores dels efectes del susdit boicot. La internacionalització de productes a mercats mundials, necessitat cada cop més evident i recolzada fermament des de la corresponent Conselleria de la Generalitat: o un decrement previ en les perspectives de vendes a Espanya i una política empresarial que contemplés aquest escenari són dues possibilitats que no demanen de massa imaginació, però si de decissió i de voluntat pràctica.
El que em pregunto és fins a quin punt van detectar l’amenaça del boicot els nostres empresaris i, fins a quin punt, van mobilitzar els seus polítics (atrinxerats en el duet CiU – PPC) per posar pals a les rodes a l’Estatut i no portar-lo a Madrid.
La copa de Mr. Freixenet amb Don Mariano més que una resposta al boicot em sembla un crit d’atenció als sectors nacionalistes de CiU. És una mena de "Ep! Nois. Si aneu de mà amb qui s’estima el país per damunt dels diners no anem bé, eh! Ja veieu que no se’ns cauen els anells per apropar-nos als hereus de qui ens va portar mà d’obra barata fa una quarantena d’anys!"
Però bé això són simples elucubracions mentals d’un esclau del sistema..