Pau Comes

Independència és llibertat

4 d'octubre de 2005
Sense categoria
3 comentaris

Si els espanyols fossin intel·ligents…

…aprovarien l’Estatut sencer, tal com volem els catalans.
Aquesta aparent paradoxa té una explicació força senzilla: si en lloc de la raó
fan servir el "ardor guerrero", només precipitaran esdeveniments i
avançaran uns quants anys allò que, altrament -amb Estatut sencer-, vindria més
gradualment. Bàsicament, per dues raons (continua…).

En primer lloc, si fossin intel·ligents, veurien que no
poden fer les regles del joc, obligar-nos a seguir-les al peu de la lletra i
quan, malgrat tots els esforços, el resultat no és el que esperaven, fer
trampes i saltar-se aquestes regles a la torera. Ho sento, però ja ho té, això,
la democràcia: no és tan fiable com una dictadura… Ara ja no poden fer com
als anys trenta o finals dels setanta del segle passat (encara que, per a molts
d’ells, el segle passat segueix sent el XIX). Ara ja no hi ha la possibilitat
real de l’amenaça armada, per molt que alguns intentin fer dir més coses del
compte al Cap d’Estat Major de l’Exèrcit espanyol.

Si ni tan sols seguint rigorosament les seves regles no podem
fer mai res que ells no aprovin, els catalans ens preguntarem immediatament -alguns
no deixem de fer-ho- què hi fem, en aquest Estat.

Si, per contra, pensen fredament, guanyaran alguns anys: els
necessaris -no gaires- perquè els catalans assaborim una mica el que fan la
majoria de ciutadans de països normals: governar-nos com bonament ens sembli en
la majoria de coses, i no com ara. El problema -per als espanyols
intel·ligents- és que no cal ser-ho gaire -d’intel·ligent, no d’espanyol- per
fer-se la pregunta següent: si amb una mica més d’auotgovern de veritat, mira
com hem millorat, com seria si tinguéssim l’autogovern dels espanyols? O, dit
d’una altra manera: pot ser que aquest sigui l’Estatut més potent que hagi
tingut mai Catalunya DINS
de l’Estat Espanyol. Però, tot i així, els espanyols s’hi conformarien per al
seu país, és a dir, per a Espanya? Acceptarien aquest Estatut com a regió de la República Francesa,
per exemple? I no voldria provocar somriures sorneguers: mentre que nosaltres
hem perdut la nostra guerra d’independència amb els espanyols, ells van guanyar
la seva contra els francesos… però podria no haver estat així.

Com que no cal recórrer al CIS per a conèixer la resposta,
per quins set sous nosaltres sí que ens hi hauríem de conformar?

  1. M’ha agradat l’article. No obstant, sempre que es parla d’aquests temes tenim un problema de vocabulari. Ells (els messetaris) ens diran que Espanya som tots. Fins i tot en Maragall deia que el problema era quin nom posar-li a la resta de l’Estat que no sóm nosaltres. I és cert, perquè Espanya es un terme geogràfic (Hispania) que també inclou Portugal. Diem-los messetaris o simplement Castella. Al capdavall, el conflicte nacional que hi ha a l’Estat espanyol és entre l’antiga Corona de Castella i les altres nacions que va anar colonitzant.

    Sobre si Castella o l’actual Estat Espanyol acceptarien un estatut com nou estatut català que els vinculés a la República Francesa, no ho sé . En tot cas, la comparació no és del tot adequada. Pensa que ells "cobrarien" de França, mentre que nosaltres no cobrem d’ells, sinó que paguem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!