El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

1 de setembre de 2018
0 comentaris

La Gàrdia (Guardia Piemontese), l’Alguer dels occitans

Si hi ha una llengua bessona al català, aquesta és, sens dubte, la llengua occitana, que es parla al sud de l’Estat francès, a la comarca catalana de la Vall d’Aran (on és oficial), en una franja del Piemont i de la Ligúria tocant als Alps, en alguns barris de Mònaco (on també es parla monegasc, una variant lígur) i en una petita població de la província de Cosenza, a la regió de la Calàbria, en concret a la Gàrdia (en italià Guardia Piemontese –antigament Guardia Lombarde).

La població, que no arriba en l’actualitat als dos mil habitants, és producte de l’arribada d’occitans entre els segles XII i XIII, els quals fugien de la pobresa i de la intolerància religiosa. Provenien de Buebi (Bobbio Pellice) i eren valdesos, membres d’un moviment cristià sorgit el segle XII, principalment al nord-oest de la península Itàlica, que volia reformar l’Església i tornar-la a la seva essència original.

Establerts a diversos pobles de la Calàbria, durant tres segles varen conviure pacíficament amb els cristians catòlics. Ens adherir-se aquests occitans a la Reforma protestant del segle XVI, el cardenal Ghislieri (Gran inquisidor i futur papa Pius V) va llençar una croada contra d’ells. El 3 de juny de 1561, tropes mercenàries al servei de la Inquisició varen matar uns dos mil occitans acusats d’heretges. El 1600 es fundà un convent dels dominics, que durant dos segles va vigilar la vida pública i privada de la població conversa. En record d’aquella massacre hi ha la Pòrta dal Sang, una de les antigues portes de la població, i un monument en homenatge a les víctimes, que consisteix en una roca portada de la Torre de Pèlis (Torre Pellice, en italià), un poble de la zona d’origen d’aquests occitans, a la província de Torí. La Torre de Pèlis està agermanat amb la Gàrdia des de 1981.

Hi ha dues manifestacions culturals que recorden la relació dels habitants de la Gàrdia amb la resta d’Occitània:

  • La “Primavera Occitana”, que es fa a l’abril, i en la qual es fan intercanvis amb escoles del Piemont.
  • La “Setmana Occitana”, que es fa a l’agost, en la qual es fan espectacles i conferències sobre el patrimoni lingüístic i cultural occitans.

Anar-hi i sentir-los parlar ens semblarà als algueresos i als catalans sentir un variant de la nostra llengua, ja que els entendrem sense gaire problemes… L’occità i el català eren, són, llengües germanes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!