SAMFAINA VALLESANA

Govern local tocat i enfonsat? ( I )
Què dir d’aquest Ple? Un ple clarificador. Un finestral obert a l’esgotament del govern municipal i la seva incapacitat per a conduir la ciutat, el bullir de la qual s’ha fet present a la sala a través de diferents col•lectius. Es pot anar més lluny? Seria gravíssim, però no és impossible. Queden quatre plens abans de les eleccions municipals. Suficients perquè el PSC, entestat en no aixecar el cap de la sorra, assoleixi públicament la desfeta total per la persistent actitud de negar les seves responsabilitats polítiques en l’afer del cas Mercuri.

Des del públic, durant la sessió, una sínia d’entrades i sortides, formada pels grups que volen manifestat el seu malestar al consistori o són esperonats per la temàtica de l’ordre del dia. Per primera vegada, s’escolten tres intervencions dirigides al consistori. Les realitzades per la: Plataforma en defensa de la sanitat pública, Plataforma Sabadell lliure de corrupció i Sabadell Vila Groga.

L’ordre del dia determina la presència del personal de neteja de l’empresa SEMATSA, representants de l’ANC local, i representants de Solidaris amb el poble Sahraurí, acompanyats de sahrauís. I durant les sis hores de la sessió, com una llossa inamovible, han estat presents els/les habituals representants de la Plataforma soterrament FGC Ara!

Amb aquesta salsa reivindicativa, persistent en els últims plens, hem viscut situacions insòlites com: veure desfer-se les cares de l’home sense paraula i del Juan Carlos Sánchez, al perdre el govern dues mocions (una d’elles contra tot pronòstic) per l’absència del Francisco Bustos. El forçament de l’oposició perquè l’Ajuntament es personi com acusació particular en el cas Mercuri i com el PSC, davant l’esmicolament de l’esquerra històrica, només és assetjat i acorralat per l’Entesa per Sabadell.

També té la seva lectura, tot i ser més anecdòtic, el fet que la presidència avui perdi el control i no pugui evitar en diverses ocasions les intervencions fetes des de l’oposició siguin aplaudides, xiulades o rebin la desaprovació silenciosa amb el públic aixecat i d’esquena.

Tot plegat, amb el complement d’alguns temes rellevants de l’ordre del dia, ha fet de la sessió de desembre un ple insòlit.