SAMFAINA VALLESANA

Ple de novembre: Descomposició d’ICV ( V )

Just acabar la primera part s’han sentit crits contra el Francisco Bustos i això ha fet que no sortís de la sala durant el recés. Contràriament al que s’havia dit, després de passar formalment d’imputat a acusat pels afers del cas Mercuri, encara no ha lliurat l’acta de regidor. El fet ha motivat una duríssima interpel·lació, al final del ple, per part de la Virgínia Domínguez. Ho hem explicat a EL MERCURI ENQUISTAT A SABADELL.

La segona part arrenca amb una d’aquelles mocions tan agradoses pel govern municipal perquè els hi permet descarregar trons i llamps contra al Govern de la Generalitat. Presentada conjuntament pel PSC i ICV+EUiA és una crítica a les retallades en sanitat i es concreta en la defensa del servei d’ambulàncies que també patirà (patirem) una reestructuració. La presentació feta per la ponent socialista, carregada d’arguments però mancada de raó —recordem que anteriorment era el PSC qui comandava la Generalitat i les plataformes en defensa de la sanitat pública ja estaven mobilitzades— sembla la cantarella típica d’una campanya electoral.

Lògicament es manifesten a favor l’Entesa per Sabadell i els regidors no adscrits exICV i exPP, aquest últim només amb un signe a l’hora de votar. El PP, amb un atac directe al president Mas, també es manifesta a favor de la moció. És la seva forma d’amagar que ells són part decisiva dels executius (PP-PSOE) artífexs de la davallada de la sanitat i moltes altres coses. En terminologia “podemos” no formen part de la casta, és que són el pinyol de la casta.

Qui aguanta correctament l’atac és CiU. No cau en la provocació del PP i amb una sorprenent intervenció molt documentada, emprant dades facilitades pel Departament de Salut, qüestiona la informació facilitada des de les files socialistes, però deixa la porta oberta a contrastar-les conjuntament i si cal a reconèixer que veritablement es perdrà capacitat de servei.

Des del públic, davant de la impossibilitat de verificar l’extensa informació esgrimida des de cada bàndol, és d’agrair una postura de diàleg i contrast de dades. Però ens temem que això és pura retòrica, no es farà,  i en el millor dels casos no en tindrem coneixement. Una forma més de laminar el nostre dret a la informació.

Tal com es pot deduir, doncs, la moció és aprovada amb l’abstenció de CiU.