SAMFAINA VALLESANA

Ple de novembre: Descomposició d’ICV ( II )

Encetem els temes econòmics, el personal de l’empresa de neteja es retira i com si fossin vasos comunicants, en silenci, persones de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció ocupen el mateix lloc.

Una altra modificació del pressupost prorrogat del 2013 està en joc. El debat només succeeix a tres bandes, ni ICV+EUiA , ni PP intervenen. El Josep Ayuso es limita a dir d’on venen les partides i cap a on van sense especificar quina és la intencionalitat política.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, destapa una previsió d’aportacions per reparar les goteres de la pista coberta (la millor del món) de l’ordre de 155.000 euros. Això es fa estrany perquè encara està sota garantia i ha de ser reparada per l’empresa constructora. El tema de les goteres ja fa un any que dura, segons paraules del govern, diu, no es resol i es fa tot el possible per amagar-ho.

El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, posa la cirereta en el pastís de la deriva del govern municipal, quan explica que les goteres s’arrosseguen com a mínim des de l’any 2011 moment que van fer una pregunta per escrit al govern i aquest ho va reconèixer. Queda clar, doncs, des del govern hi ha deixadesa en resoldre-ho i malícia en amagar-ho. Tanmateix, tenen el vot favorable del PP.

La gestió a la lleugera del PSC es torna a posar de manifest quan es demana el vistiplau del Ple per a renegociar  el deute del Pla de Pagament a Proveïdors, ara a mans de l’Estat. El Josep Ayuso proposa repartir el deute entre quatre entitats bancàries i assegura que d’aquesta forma quedaran alliberats de les condicions restrictives exigides per l’Estat per acollir-se al Pla estatal.

Aquesta vegada intervé EUiA, però no va més enllà de queixar-se perquè la banca guanya a costa de l’Ajuntament. Opinió sense moll al os, si tenim en compte que amb aquesta renegociació l’Ajuntament té l’ocasió d’estalviar-se 2,4 milions d’euros en vuit anys.

La portaveu de l’Entesa explica que a la informativa quan va preguntar per la inclusió del BBVA a la proposta, a pesar d’operar amb un interès superior, se li va respondre que tècnicament no és significativa una diferència entre el 1,14% i 1,23%. Si estalviar-se 2.500 euros no és rellevant, diu, vol dir que hi ha interessos polítics, quins són?

Però l’andanada més forta, la portaveu se l’ha reservada per més endavant quan deixa en evidència a l’home sense paraula, a l’explicar que segons un informe de l’interventor, inclòs a l’expedient, queda molt clar que les condicions restrictives exigides per l’Estat persistiran.

Ai! Aquests expedients que ningú se’ls mira, ni tan sols el ponent del tema. No és la primera vegada que l’Entesa treu suc de la constància de llegir-se tota la documentació adreçada al ple.

El portaveu Carles Rossinyol aprofita el tema per destacar la lentitud del govern en les resolucions, lentitud que ara significa més costos per l’Ajuntament. Es refereix a la proposta de CiU, feta quatre mesos endarrere, de millorar l’estalvi amb la renegociació del crèdit amb les entitats bancàries. Fet que no es formalitza fins avui amb el vistiplau també del PP i CiU.

És significatiu el comportament, el menyspreu del ponent, durant la intervenció de l’oposició. Un cop ha fet la seva exposició, agafa la tableta i s’hi obsessiona visiblement. Ja pot dir el que vulgui la portaveu corresponent, ell amb el cap cot està “absent” de la sala.  Això i algun gest despectiu des de les files socialistes, que no he captat, provoca una disputa entre el Juan Carlos Sánchez i la Maria Sol Martínez al queixar-se ella del menyspreu que rep.

L’actitud del Josep Ayuso contrasta de forma evident amb la deferència que dedica al portaveu del PP. L’home sense paraula se l’escolta amb atenció, possiblement per mostrar-li l’agraïment perquè actuaran de semigovern i votaran a favor, tal com ja tenen acordat.

Sobre el punt següent el Josep Ayuso anuncia una exposició breu. És tan breu que només explica que els crèdits a sol·licitar són per pagar factures pendents de les obres del complex de Via Alexandra, Sant Oleguer i el Parc Central. Es descuida d’esmentar que alhora són part del deute de l’Ajuntament amb qui va executar-les, Vimusa. Deute que ha posat quasi en fallida a Vimusa.

Una vegada més és la Virginia Domínguez qui ens explica la realitat i enllaça aquest dictamen amb el debat del mes passat sobre la situació de Vimusa i les factures aleshores “aparegudes” al calaix (A CAN PUIGGENER ESTAN ENFADATS).

El PP es fa l’enfadat (votarà a favor) perquè són noves factures aparegudes, afegides a les “descobertes” el mes passat. Recorda que no se li van donar explicacions i pregunta si encara hi haurà més sorpreses. Com es pot observar altra vegada  ICV+EUiA no intervé. Tampoc ho fa CiU, que votarà a favor. El ponent contesta que els fets ja es van explicar el mes passat amb la intervenció de la Marta Farrés sobre Vimusa (Fals! Fals! llegiu la crònica PERQUÈ VIMUSA NO SALTI AL PRECIPICI) i deixa anar, amb cara de pòquer, que portaran més factures en un pròxim Ple!

L’última petició al Ple de l’home sense paraula, l’alcaldable del PSC, és acollir-se a un aplaçament de les liquidacions que l’Ajuntament ha de fer a l’Estat. La seva explicació tècnica dificulta captar la veritable intenció del dictamen i provoca una intervenció d’EUiA fora de lloc, perquè acusa d’incompetència al govern posant en un mateix sac aquest i els punts econòmics anteriors.

La Virginia Domínguez amb un llenguatge més planer explica con l’Estat, en els anys 2008 i 2009, no va voler fer-se responsable d’unes liquidacions on l’Ajuntament va quedar atrapat per negligència de propi Estat. Per una vegada, diu, el govern del PSC no n’és el responsable (el Josep Ayuso somriu) i el que cal és reclamar un sistema de finançament municipal més just , el qual el bipartidisme del PP i el PSOE mai ha volgut abordar.

El tema queda tan clar que seguidament, després d’un lleuger comentari de CiU, es vota sense segona volta d’intervencions. Tothom a favor excepte l’abstenció d’ICV+EUiA.