El pols de la llengua als Països Catalans

El segell editorial Pòrtic ha encetat una col·lecció de guies (sentimentals) de diversos punts emblemàtics de les terres de parla catalana. En aquests moments, ja hi ha publicades la guia de Perpinyà, la capital de la part de Catalunya que actualment és a l’Estat francès (obra del singular escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff); la guia de l’Empordanet (obra de l’antropòleg i periodista Adrià Pujol sobre una part de l’Empordà, el Baix Empordà, que en un programa de la Televisió de Catalunya els catalans van escollir com el millor paisatge del país); i, aquest maig, ha aparegut la Guia sentimental de l’Alguer, obra d’aquest poeta alguerès de Vinaròs (País Valencià), representant de la Generalitat de Catalunya a l’Alguer i ara també coordinador cultural de la delegació del govern català a Itàlia, que és el Joan-Elies Adell.

I, justament, són unes guies sentimentals i no unes guies més de turisme, perquè les han fetes persones amb una vinculació especial amb cadascun dels territoris i unes persones que, a més, tenen ofici a l’hora d’escriure. En el cas de Joan-Elies Adell, es tracta d’una persona que porta 7 anys vivint a la ciutat catalana de Sardenya, on ha arrelat potser definitivament…

I el que ens ofereix és, justament, una visió personal d’una ciutat amb la qual compartim tantes i tantes coses. I, per començar, com no podia ser d’una altra manera en tractar-se d’un poeta, ho fa recollint la veu d’autors com l’alguerès Ramon Clavellet, el mallorquí Damià Huguet o els catalans del Principat de Catalunya Josep Pla i Pere Català i Roca. També ens endinsa breument en la història de la Barceloneta de Sardenya, una historia lligada en molts moments a Catalunya.

Ara bé, cal no oblidar que també és un guia turística i, per tant, ens fa conèixer allò que és indispensable de visitar de l’Alguer i del seu ric entorn i, a voltes, ho fa mitjançant informació molt amena que pot satisfer el lector que vol saber més coses del lloc on va. En aquest apartat, també recorre a autors literaris, en aquest cas majoritàriament algueresos, per apropar-nos a la realitat de l’Alguer: Antoni Canu, Rafael Caria, Maria Chessa Lai, Fidel Carboni, Antònia Cervai (que ens atansa a la curiosa història de Fertília, un nucli habitat dins del terme municipal de l’Alguer creat durant l’època feixista i que va ser poblat per refugiats istrians després de la Segona Guerra Mundial).

Adell també ofereix al lector una aproximació a la variant catalana de l’Alguer, que ens apropa al dialecte més oriental de la nostra llengua, ple de paraules medievals que només han conservat a l’Alguer o que comparteixen amb altres punts, diguem-ne perifèrics, dels Països Catalans i, com és lògic, amb una influència sarda i ara italiana molt important.

I el darrer dels grans apartats del llibre, de la guia sentimental, és una aproximació a les tradicions, curiositats i personatges de l’Alguer, que ens permetrà descobrir com es viuen la Setmana Santa o els Focs de Sant Joan, conèixer cantants com Claudio Sanna, Franca Masu, Pino Piras o Lo barber (l’entrenyable Àngel Maresca), saber del boxejador català d’Itàlia, en Burrini, o encuriosir-nos per la història d’uns personatges com els Tupamarus de l’Alguer. Evidentment, el llibre acaba amb una aproximació a la cuina algueresa i als excel·lent vins de la zona.

En definitiva, un guia turística, sí, però molt més que una guia turística, que ens permet viure i reviure la ciutat catalana de Sardenya, aquell bocí de la història que encara és una realitat rica, amb molts matisos, que agermana persones d’aquesta part de la mediterrània occidental.

Pere Mayans

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!