SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

9 de desembre de 2014
0 comentaris

LLOP AMB PELL D’OVELLA

Ple d’octubre: Desfilada de reivindicacions ( VII )

Un cop fet el recés encetem la primera de les tres mocions d’avui. És defensada per CiU i demana la implantació d’un seguit de mesures contra la contaminació acústica. Motiven la proposta, diu el portaveu Carles Rossinyol, les nombroses denúncies a causa del soroll produït pels espectacles que es fan a la ciutat, …perquè no s’ha resolt la convivència de les activitats lúdiques amb el dret a descansar a la nit, …que les actuacions culturalment rellevants provoquen malestar a moltes persones.

Durant la seva llarga intervenció manifesta sentir-se enganyat pel Quim Carné el qual li havia promès, el mes anterior, negociar la moció i tot plegat ha quedat en un no res. Continua amb lloances sobre les activitats culturals realitzades a Sabadell, com ens estimem la ciutat i què cal fer per a millorar-hi la qualitat de vida,…vetllar per la contaminació acústica,… protegir la salut la qual es veu afectada pel soroll ambiental i pot produir malalties,… això no ho diu ell sinó el Departament de Salut de la Generalitat.

Per tot plegat proposen: ubicar els espectacles amb una certa contaminació acústica al Parc de Catalunya, a la Bassa de Sant Oleguer o a Fira Sabadell. Fer els espectacles en horaris més europeus i posar una xarxa de sensors a la ciutat per conèixer el nivell de soroll que produeixen les diferents activitats i utilitzar els limitadors acústics.

Al començar a parlar, entre el públic els “veïns del centre”, aixequen pancartes amb la inscripció: Escolta’ns Ajuntament SBD. L’expressió va acompanyada d’un escut de la ciutat amb orelles tapades per unes mans. Els autors són anònims però el detall gràfic i l’acabat de les pancartes denoten que hi ha “pela” al darrere de la claca que s’ha portat el ponent. A l’acabar, com qui no ha assistit mai al Ple, aplaudeixen i forcen la intervenció de la presidència per demanar silenci.

El Carles Rossinyol eludeix esmentar el veritable sentit de la moció, fer un trasllat de les famoses “barraques” (la festa alternativa) de la Festa Major de Sabadell. Al no actuar de forma transparent forneix d’arguments a l’oposició.

La portaveu d’EUiA desmunta cada una de les propostes i s’ofereix a parlar del que es vol i s’ha amaga: les “barraques”. L’Aurelio Calvo, en nom d’ICV, fa una crítica més lleugera sobre la moció, defensa les “barraques” de Sabadell comparant-les amb altres de les poblacions veïnes.

En nom de l’Entesa per Sabadell, el Maties Serracant, demana claredat, rigor i concreció. Cas contrari, afirma, és fa difícil resoldre els problemes de la ciutat. La seva intervenció provoca l’interès de tot el govern, que per uns moments ha abandonat la seva dedicació a les tabletes o mòbils i ha aixecat el cap per escoltar-lo. Exposa les contradiccions entre el contingut i la forma de la moció. Pregunta sobre l’increment de les queixes per soroll, quines són les activitats lúdiques pertorbadores de la convivència i quina és la seva freqüència. Demana aportar al Ple mocions clares, amb problemes i propostes concretes perquè el Ple no perdi credibilitat.

El PP, fidel al populisme, realitza l’única intervenció a favor. Parla obertament de les “barraques” i la necessitat de traslladar-les. Rep aplaudiments de la claca i obliga a una segona intervenció del Juan Carlos Sánchez per demanar silenci.

Toca intervenir, en nom del govern, al Joaquim Carné. Reconeix l’oferta feta a CiU però denúncia haver-se utilitzat prèviament la proposta per crispar a la ciutadania i en conseqüència s’ha pres la decisió de no negociar. Demana a CiU no fer de llop amb pell d’ovella. Si cal parlar de “barraques”, diu, fem-ho, però amb serietat. Defensa les activitats al carrer, el seu nombre, el seu lloc de realització, la seva capacitat de convivència i l’esforç dels organitzadors per adaptar-se a les exigències per aconseguir les mínimes molèsties.

S’esgoten els torns d’intervencions, cadascú defensa les seves posicions sense cedir, però tots segueixen qüestionant la proposta de CiU. En les seves dues intervencions el Carles Rossinyol fa una rèplica al detall de cada una de les objeccions que ha rebut. Així, les seves exposicions es fan llargues i feixugues. Tothom desitjar la finalització d’un debat incapaç d’aportar res de nou. Fins i tot una persona a primera fila, d’una revolada agafa la pancarta (sobre el soterrament del FGC) plegada a darrera seu i l’alça, dreta i amb els braços estirats, amb un moviment ostentós de baix cap dalt per demanar, en silenci, allò què tothom està pensant: “que acabi ja”.

El ponent però, abans d’acabar, intenta una altra volta de clau, insisteix que la finalitat de la moció no era parlar de les “barraques” i promet fer-ho en un proper ple. Com és de suposar la proposta no prospera pels vots en contra de tothom excepte del PP.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!