Ahir vaig agafar el tren de Rodalies de Catalunya (operat per RENFE -encara!) a l’estació de Mataró. I dues curiositats -per dir-ho d’una manera suau- lingüístiques.
La primera només cal veure-la observant la imatge d’aquest apunt: el català n’és l’anècdota (només hi apareix la paraula “rodalies”!).
La segona fa referència a la megafonia. Un cop i un altre apareixen, en la versió catalana, els topònims de l’Hospitalet de Llobregat i Blanes pronunciats, respectivament, “ospitalet” (amb una o castellana i sense l’article) i “blanes” (amb una e també a la castellana). A la versió castellana no cal dir que es deien igual.
(…)
Com a fill de l’Hospitalet em dol aquesta castellanització constant del meu topònim (ahir mateix veia per televisió un anunci d’un banc on apareixia escrit el nom d'”Hospitalet de Llobregat” (sense l’article), agreujada en el cas de RENFE per la pronúncia en [o] per part d’una persona que, inequívocament, era parlant del català central.
Un cas més complicat és el Blanes, que tants i tants catalans, especialment barcelonins, pronuncien a la castellana. És el mateix que passa amb altres topònims com Pedralbes, Sitges, Canes, Xile, Els Andes, Londres o País de Gal·les, o amb nom i cognoms com Vives, Irene, Torres, Balmes. I és més complicat perquè està molt i molt arrelada aquesta pronúncia incorrecta i més ho estarà si el continuem difonent mitjançant totes les megafonies d’una línia de tren amb milers i milers d’usuaris diaris…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!