SAMFAINA VALLESANA

Quarts d’onze de la nit, el paner ja rebutja insistentment la duresa de la cadira, però encara queden tres mocions. Així doncs, toca anar carregant alternativament el pes del cos a les natges.Ara s’inicia el debat de la segona moció de CiU, la proposta de la qual no és gaire més sòlida que la primera.

Avui els acords proposats pels convergents són paper de fumar. Tanmateix aquesta és matèria sensible, es nota d’un tros lluny que tots plegats no saben com enfocar la petició de la coalició convergent de col·locar una senyera en un lloc cèntric.

Si perquè és la senyera diuen que sí, constarà que es posa al centre perquè l’ha demanada CiU i si diuen que no, estan en contra del símbol del país. El fet que s’hagi incorporat a la sala públic convocat per l’ANC, en espera de la propera moció sobre el dret a decidir, també condiciona el to de les portaveus.

El ponent, Carles Rossinyol, fa una defensa de les seves creences sobre els símbols i el que representa la senyera per a Catalunya. Un discurs, breu, però amb arguments de trenta cinc anys endarrere. A l’acabar demana pal i senyera al Passeig, de dimensions similars a la d’altres municipis, com si parlés de la primera que s’instal·larà a Sabadell.

La portaveu d’EUiA, és la primera en intervenir i això l’atrapa perquè no sap com evolucionarà el discurs dels altres grups. Sense emprar la desimboltura verbal habitual, com qui busca les paraules més adients, es qüestiona la petició, el lloc i el moment. És de l’opinió que a Sabadell aquest fet ja està resolt amb la senyera del Parc de Catalunya. Anuncia l’abstenció i alhora manifesta la disponibilitat a canviar el vot. Tot plegat fa entreveure que no està massa convençuda de la solidesa dels seus arguments.

Des d’ICV s’han disparat els anticossos contra CiU. La portaveu Carmen Garcia diu que la moció els ha deixat perplexes, la trobem estranya, allunyada dels problemes més importants de la ciutat i del país. Concreta que: “la culpa no la té la bandera, pobra bandera, la qual respectem moltíssim”. Per això, afegeix, per respecte a la bandera, no podem acceptar un ús partidista com el que se’ns proposa en aquesta moció.

La intervenció més política i feta amb fermesa la propicia el Maties Serracant de l’Entesa per Sabadell. Primer demana dignificar la bandera situada al Parc de Catalunya, avui en un estat lamentable. Després, si cal, qüestionar-ne la seva ubicació que no passa per ser un lloc cèntric, pel fet de ser cèntric, sinó observar si és possible associar-hi un altre simbolisme que la reforci, seguint l’exemple de Barcelona.    

En qualsevol cas, demana amb èmfasi, que la decisió sigui col·lectiva,  “… són les banderes, les que tenim col·locades en nombrosos balcons de la ciutat de Sabadell, i de les viles i pobles d’arreu de Catalunya, les que fan visible la dimensió i el caràcter de les reivindicacions d’aquest país…” I recorda a CiU que el país no només s’ha d’identificar amb una bandera. Ens aixopluga una mateixa bandera, diu, però el seu model de país no és el nostre i decidim el vot en funció d’això.

Pel to d’enutjat és evident que qui es troba més incòmode és el portaveu del PP el qual passa de ridiculitzar la proposta a fer el ridícul quan diu que: “… la bandera oficial de Catalunya és la de les quatre barres, la que va crear Sant Jordi, amb la seva sang, després de salvar de les garres del drac a la seva estimada…” Tot això per poder retreure a CiU la presència d’estelades en els seus actes. Tanmateix no es veu amb cor d’anar més enllà d’un discurs estripat i manifesta que per respecte a la bandera de tothom s’abstindran (sic).

El representant de govern municipal, Josep Ayuso, amb una intervenció planera i políticament asèptica posa llenya a l’altra banda i es fa evident l’acord que ja té amb CiU. Si la ciutadania se sent orgullosa amb el símbol de la bandera, diu, no hi cap problema en posar-ne una en un espai cèntric de la ciutat, només cal decidir exactament a on és més adient.

La resposta del PSC pel que sembla no era esperada i el PP replica amb l’”amenaça” que demanarà posar-hi les quatre banderes. Cal buscar un lloc amb espai, afirma, i demanar pressupost per a quatre pals.

La moció és aprovada amb els vots del PSC i CiU. Els altres grups, per motius molt diferents, s’han abstingut. Ara caldrà veure com es resol això “de dimensions similars a la d’altres municipis” perquè la grandària també importa i és susceptible de ser polititzada.