SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

8 de març de 2014
0 comentaris

SÍ, MENGEM PETROLI

Fa uns dies vaig entrar a la botiga de queviures de prop de casa i em va sorprendre una campanya on en grans plafons s’anunciava a l’entrada l’oferta de productes de proximitat i de “la terra”.

Encuriosit per la novetat vaig anar a la secció de la fruita i la verdura i de seguida vaig copsar que els esmentats productes es reduïen a una prestatgeria determinada, ben identificada, i la resta seguia amb la seva presentació habitual i de procedència diversa. En definitiva més superfície de màrqueting que de productes anunciats.

Tanmateix el fet em va intrigar i seguidament vaig cercar de forma sistemàtica l’origen de la resta de productes. Quina sorpresa! L’origen era planetari: melons i plàtans de Mèxic, taronges de Sud-àfrica (València, on ets?), pomes de Xile, mongetes tendres del Marroc, kiwis de Nova Zelanda (les antípodes!!), patates de França,… a més de productes amb el genèric “producido en España”.

“Mengem” petroli. Ho havia llegit, però encara no havia contrastat la informació amb la realitat. No m’imaginava que les conseqüències de la globalització fossin tan evidents a la botiga de la cantonada i amb productes frescos de consum diari.

Quan un kiwi, cultivat a l’altra banda del globus terrestre, arriba a les nostres mans ha recorregut mig planeta, un mínim de 20.000 km. A banda del cost, significa un consum irracional d’energia dedicada al transport perquè disposem del mateix producte a curta distància, el Maresme. El mateix podríem dir sinó ens proveïm amb taronges de València, pomes de Girona o plàtans de les Canàries.

Aquest ús absurd del petroli té moltes més conseqüències: estem malbaratant un bé natural, cada vegada més escàs, sense considerar les generacions futures; és un producte, la combustió del qual és responsable d’una part de l’escalfament del planeta i del nivell de contaminació atmosfèrica amb conseqüències sanitàries; com a líquid preuat, està associat a l’origen dels conflictes bèl·lics més sagnants dels darrers anys.

Si la consideració sobre el transport la fem extensiva a tots els productes frescos (verdura, fruita, peix i carn) i observem les tones que consumim al cap de l’any, veurem com estem fortament implicats en els efectes sobre el planeta per l’ús d’aquesta font d’energia fòssil. D’aquí rau la transcendència a nivell personal d’habituar-nos a consumir segons el principi de proximitat i amb criteris de “km 0”, o sigui, fer compres d’articles produïts dins un radi aproximat de 100 km.

Com tantes altres coses, a les nostres mans està canviar la tendència habitual i deixar de “menjar” petroli. Si només consumim queviures de proximitat, la botiga que comentaven a l’inici, ampliarà la prestatgeria de productes de “la terra” per a satisfer la demanda en detriment d’altres procedències i amb aquesta senzilla, però continuada, actitud personal, estarem contribuint de forma significativa a la preservació del planeta… i de l’espècie.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!