SAMFAINA VALLESANA

La Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció és un exemple més del que cal fer davant un sistema col·lapsat amb uns polítics lligats de peus i mans per la xarxa política i econòmica que han teixit durant els darrers anys.

En aquestes circumstàncies, a nivell local o nacional, només la ciutadania organitzada pot introduir elements de ruptura perquè els sistema es sacsegi per a dissoldre els munts d’argila que el mantenen políticament enfangat i que n’impedeixen el seu avanç.

La Xarxa per una nova cultura de l’aigua, la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca, l’Assemblea Nacional Catalana organitzadora de la Via Catalana, Som energia, Procés Constituent, etc. són col·lectius organitzats, amb assessorament jurídic, tècnic o científic, amb la finalitat d’aconseguir un objectiu concret. Són les noves respostes socials a la paràlisi d’un sistema incapaç de resoldre els reptes que té plantejats.

A Sabadell, el famós cas Mercuri segueix el procediment judicial per l’actuació de la Fiscalia Anticorrupció tutelada pels interessos de l’Estat. En aquests casos per facilitar la implicació ciutadana en el seguiment del procés, permetre cooperar en la investigació i l’aportació de proves, la legislació contempla la figura de l’anomenada “acusació popular”.

Dins de l’ètica política, per l’impacte a la ciutat i el nombre de polítics i tècnics afectats de l’anterior consistori, la petició de personar-se com acusació popular hauria d’haver-la encapçalat el nou govern de l’Ajuntament de Sabadell, tal com va fer l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet arran del seu cas Pretòria, i demostrar ser el primer interessat en clarificar i depurar responsabilitats si s’escau.

Tanmateix, a Sabadell ja sabem que l’ètica és un fluït més escàs que l’aigua del Ripoll i davant de la paràlisi municipal ha calgut que diverses entitats, organitzacions polítiques i socials, així com persones a nivell individual, amb l’assessorament de l’Associació Lliure d’Advocats i Advocades de Catalunya, s’organitzessin en un sol bloc per gestionar el procés de personar-se com a acusació popular.

Seria desitjable que l’exemple d’aquesta iniciativa col·lectiva s’estengués a altres àmbits, principalment en aquells on les nostres autoritats locals es mostren més incapaces d’eixir. De fer-se, podríem albirar alguna llum en aquesta política de gestió grisa que l’equip de govern ha mostrat incapaç d’espolsar-se.