SAMFAINA VALLESANA

Si sabem que una de les causes de la contaminació del planeta i de l’efecte hivernacle, és el consum desmesurat d’energia —l’obtenció de la qual augura un col·lapse del sistema econòmic— perquè no se’ns educa per reduir la compra desmesurada?

Les empreses de producció, per no ser qüestionades, també han avançat en aquesta direcció. En són un exemple els fabricants d’equips informàtics, els quals han reduït enormement els seus embalatges i han augmentat la utilització de materials reciclables, i la producció automobilística, on algunes marques ja ofereixen models reciclables en un 85%. De forma simplificada podríem dir que des de la compra quotidiana podem col·laborar activament per apaigavar la contaminació física i alhora forçar a produir un tipus de residu més respectuós amb el medi.

Tanmateix, respecte l’energia emprada en el cicle de vida d’una peça: cotxe, nevera, cafetera, prestatgeria o sofà, no se’ns ofereix cap informació energètica que ens permeti escollir en el moment d’adquirir-la i condicionar la seva producció. Quan compro ningú no m’explica que una prestatgeria d’alumini costa energèticament 3 vegades més que una d’acer; enlloc consta que per oferir un suc en un envàs de “tetrabric” s’ha gastat 3,5 vegades més d’energia que fer-ho amb un envàs de vidre; que les pomes de Xile, aquestes que trobo a la botiga al costat de les de Lleida, porten implícita 8 vegades més d’energia de transport que les seves veïnes.

Quan se’ns informarà abastament sobre el consum energètic de cada producte que comprem? Què esperen les nostres autoritats a legislar i promoure informació energètica per a conduir-nos cap al consum energètic responsable i sostenible?