Lectura del sumari del cas MERCURI

Qui a banda de l’allau informatiu vulgui fer-se una opinió pròpia del cas Mercuri, només cal que llegeixi la part del sumari ja exclosa del secret d’instrucció. Alhora copsarà la distància entre la realitat i la campanya informativa del Sr.Bustos, a la qual últimament s’hi ha sumat el Soriano, on ens volen fer pensar que els jutges no tenen res més a fer que anar imputant a la gent.

Fins ara només són a l’abast els sis volums on es recull la informació sobre la trama d’empreses que han participat a la xarxa de corrupció i estan relacionades amb el Jordi Soriano, l’exregidor del PP de Sabadell. Falta, doncs, tota la part que documenta directament la imputació dels polítics, l’abast de la qual ha obligat al jutge instructor a prorrogar el secret de sumari.

Des del primer volum, però, ja es mostra el vergonyós nivell de corrupció administrativa, sistèmica podríem dir, que s’ha permès: Un seguit de constructors han gaudit d’informació privilegiada, prèviament facilitada a Soriano, que els ha permès accedir als concursos d’adjudicació des d’una posició més favorable. Qui coneix el funcionament administratiu i els procediments establerts per evitar aquests afers, sap de la impossibilitat que els polítics i els màxims responsables dels diferents departaments no en siguin coneixedors. Negar-ho seria l’equivalent al ciutadà que afirmés no saber qui entra i surt de casa seva.

Hi ha molta informació recollida on s’han de creuar dades per poder objectivar-la, però n’hi ha d’altra de comprensió directa. Per exemple, un constructor explica detalladament com falseja a l’alça els amidaments dels projectes, perquè el preu de sortida que es fixi des d’urbanisme surti més alt. Seguidament ell presenta una oferta més baixa sabent que no es picarà els dits i així la competència queda desbancada perquè no hi arriba. No sabem encara quines implicacions polítiques té, però de moment ja diu molt poc a favor dels arquitectes del projecte i de com han treballat alguns responsables del departament d’urbanisme, on se suposa que han de vetllar per la garantia de la igualtat d’oportunitats i pel bon ús de l’escàs diner públic.

En una altra Soriano en persona, ens mostra que s’ha de fer perquè et treguin denúncies de trànsit, el somni de molts conductors. Només cal trucar al Joan Manau un cop has fet el recurs i aquest et confirma que fa neteja. Ah! Però també es fa evident la inutilitat dels recursos per la resta dels mortals, el regidor ni se’ls mira, es limita a signar (se suposa les desestimacions) perquè hi ha molt paper. Tot un jaciment per qui fa de síndic de greuges municipal, si vol treballar-ho.

Qui segueixi les cròniques del Ple també hi trobarà concatenació de fets, com és el cas del Centre Cívic de Torre-romeu on queda clar en boca dels empresaris, que va ser adjudicat a baix preu per fer-li un favor a VIAS I CONSTRUCCIONES i refer-la d’una pèrdua anterior. Tot un exemple de solidaritat i conxorxa amb les grans empreses, allà on l’oposició ha estat tractada d’ignorant cada vegada que es queixa per les successives ampliacions de pressupost, fins a finalitzar les obres.

També és significatiu com es congratulen els constructors per la fallida de la reprovació sobre l’adjudicació dels pisos de Sant Oleguer, presentada al Ple per l’oposició, gràcies al vot en contra del Soriano. Ara el Bustos li deu un gran favor al regidor del PP. “És que són xoriços fins i tot per això”, diu un constructor referint-se a les adjudicacions fetes pel govern (!).

En els cercles polítics de la ciutat ningú entenia com al ser un ampli cas de corrupció urbanística no estava imputat el regidor d’urbanisme d’aleshores, Juan Carlos Sánchez, i sí Joan Manau, que al 2010 era el responsable d’Economia. La resposta es pot deduir de la conversa recollida entre un constructor i el mateix Soriano. Expliquen que el Sánchez prepara “un cop d’estat” contra el Sr.Bustos i lògicament ell està molt enfadat, fins el punt que dóna instruccions al Soriano perquè només parli amb el Manau i el Ramon Burgués. Amb el temps, doncs, al “capo” li ha sortit el tret per la culata, perquè ha fet un gran favor al Sánchez. Ep! Amb el supòsit que hagués donat motius per ser imputat com el Manau, doncs cal considerar la possibilitat d’una altra actitud. De fet, alguna cosa passava perquè abans de rebre instruccions del “gran jefe”, el Soriano i algun constructor es queixen perquè no s’entenen amb el Sánchez.

Bé, només és el primer volum, cal continuar llegint, però ja deixa entreveure l’estil de govern. Possiblement enlloc surti que el Sr.Bustos directament hagi parat la mà, de fet és una acusació que ell mateix s’ha fabricat perquè encara ningú, ni l’oposició, l’ha acusat de cobrar comissions. Des de l’artificialitat d’aquesta acusació podrà assegurar en un futur que ell, el president de la Federació de Municipis de Catalunya, tenia raó, però res l’eximirà d’haver permès o provocat una de les més rellevants corrupcions sistèmiques a l’administració pública. En poques paraules, d’haver podrit el llegat polític-administratiu construït a l’època Farrés.
 
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *