Els quatre punts següents fan referència a les tarifes dels aparcaments situats sota l’antic vapor Fitisa i al Parc Taulí, i dels serveis d’autotaxi i del transport col·lectiu (TUS) . Sense diàleg, s’accepten les tres primeres per unanimitat. Respecte el transport urbà, la Carme Garcia demana la paraula i sorprèn amb una crítica respecte el poc ús del transport col·lectiu a Sabadell respecte a ciutats similars. Això ho atribueix a la poca promoció del transport públic feta pel govern municipal, al ser utilitzat només per les persones que no tenen altres possibilitats. Per segona vegada el ponent, sorprès i desarmat, no sap respondre res més que retornar al passat, diu: “miri’s el transport públic com estava quan era a les seves mans, miri com el van deixar”. Caram! Ara m’ha tocat el voraviu. Vull dir-li quatre paraules:
Primer, mai no ha estat a les mans de la Carme ni de ningú del seu grup municipal.
Segon, jo n’era el polític responsable a l’època a què vol referir-se i puc assegurar que arran d’estar molt bé (relació usuaris-cost), teníem les subvencions més altes que l’estat donava, aleshores, al transport públic.
Tercer, donàvem el servei a un cost inferior al d’ara perquè l’ajuntament assolia el finançament de la inversió, al revés d’ara que es paga el sobre cost del finançament que fa la TUS (decisió política).
Quart, durant els governs del Sr. Bustos el servei s’ha continuat innovant, tanmateix caldria veure on és decisió política i on es deu a l’excel·lent gestió de la Cooperativa TUS.
Cinquè, en qualsevol cas tots som hereus, Sabadell gaudeix, de l’encert amb què en el primer govern Farrés es va projectar i gestar el modern servei de transport públic per a Sabadell, de la mà de l’Antonio Trives.
Tot això em passa ràpidament pel cap mentre el Sr.Bustos indica al seu germà com fer la rèplica a la Carme Garcia: “Explica-li tot el que s’ha fet”. I així el Francesc Bustos agafa el fil correcte i improvisa un llistat d’actuacions. Finalment el mateix Sr. Bustos, amb un intent de reconduir el debat, recorda que el punt tracta només de l’augment de les tarifes. Hem de convenir que la Carme Garcia no l’encerta en intentar provocar un debat sobre el criteri d’ús del transport públic aprofitant que es parla de tarifes. Això pot ser material per fer-ne una roda de premsa i explicar la seva proposta per a promocionar el transport públic. El Ple no es el lloc per fer un discurs farcit de documentació tècnica. El Sr. Bustos, hàbilment li dóna la volta, es fa l’ofès pel que s’ha dit contra el transport públic, i elogia repetides vegades a la TUS, allà present, com si algú hagués qüestionat la cooperativa. Sense cap altre comentari, tothom vota a favor de l’augment de les tarifes.
Després de fer el recés de les nou del vespre comença el debat de les mocions dels grups municipals. La primera, d’ICV-EUiA, sobre la petició d’un local per a la Federació d’Associació de Veïns es deixa sobre la taula amb l’explicació que resulta inoportuna perquè encara el govern i l’entitat estan en converses per a resoldre aquesta necessitat. La responsable del PSC, la Marta Farrés, agraeix el gest.
La segona moció és la petició de CiU de reconstruir el templet modernista en la remodelació del centre. Els arguments són que es conserven tots els plànols de l’època, que anem faltats de patrimoni (patrimoni una cosa enderrocada?), que és el moment ara que s’ha de remodelar el Passeig. El portaveu d’ERC recorda com la seva organització ja fa anys va fer la mateixa proposta. L’Isidre Soler, portaveu de l’Entesa, es mostra partidari de situar un element rellevant en aquest espai però manifesta una certa reticència a fer una rèplica d’una altra època. El portaveu del PP burxa a la nafra, recorda el debat en un ple anterior respecte un memorial a l’alcalde Farrés: Abans no podíem fer una despesa menor pel memorial a l’alcalde Farrés i ara fan aquesta proposta, en què quedem?
Des d’ICV-EUiA, en Juan Miguel Mena, remarca que s’escau més parlar de recuperar memòria històrica i no patrimoni, però no li sembla prioritari amb la crisi. Recorda que va ser l’argument de CiU quan es recuperava patrimoni, memòria històrica i democràcia en la proposta pel memorial Farrés. En Juan Carlos Sánchez, manifesta el seu interès en parlar-ne perquè el modernisme “me pone”, però ara no es parla d’una reconstrucció sinó de fer una rèplica i això ho considera un anacronisme històric. Una cosa es conservar espais històrics, com la plaça Granados, i l’altra fer coses que ara no faríem, com la mateixa plaça Granados, diu. Es mostra obert a parlar-ne, per buscar com personalitzar o posar un monument rellevant en el mateix indret (la Montserrat Capdevila, continua amb el pensament segrestrat pels missatges).
En Carles Rossinyol insisteix. Manifesta que mig Europa ha estat reconstruïda, reconstruccions similars s’han fet a Barcelona, i si en termes econòmics no és el moment es pot deixar previst per quan pugui fer-se. Aquí en Juan Miguel Mena, alerta sobre obrir una dinàmica d’aprovar coses per quan es puguin fer i no actuar segons la realitat d’ara. Des del PSC, el portaveu es referma en mantenir el debat obert i ampliar-ne la participació. La proposta queda rebutjada pel PSC i obté l’abstenció de l’Entesa i del PP, a favor CiU i ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!