Després d’una curta interrupció de la sessió, per desentumir i alleugerir el cos, s’inicià la part deliberativa amb l’horitzó de cinc mocions dels grups de l’oposició. La primera era d’ICV-EUiA i la presentaven per incrementar l’aportació econòmica al Rebost Solidari. En la seva defensa la ponent, Carme Garcia, va ampliar la petició a disposar de quatre punts de recollida d’aliments per part dels usuaris, que no fossin centres de culte, per assegurar un espai de laïcitat al ser una aportació institucional. El debat, malgrat els torns de paraules, fou caòtic al comentar alhora dos temes rellevants, un de caire pràctic per la millora de la gestió i l’altre amb la càrrega ideològica (més conceptual que ideològica) de la laïcitat.
De fet, ja començà inadequadament la ponent al fer la típica exposició de sínia. Quan acordaran regular-se el temps d’intervenció els ponents? No s’hi val utilitzar el temps il·limitat en un parlar per parlar. Personalment, en un moment de la seva exposició, malgrat l’hora, se m’aclucaren els ulls.
En Magí Rovira, portaveu d’ERC, manifestà el seu acord amb la ponent i els objectius de la proposta, no tant amb les quantitats plantejades. La Virgínia Domínguez demanà una valoració respecte l’any de funcionament del Rebost Solidari. Segons la seva opinió hi ha coses a millorar perquè respecte el sistema anterior, per vals de supermercat, s’han perdut prestacions rellevants. En destacà dues. La primera la rigidesa del lot bàsic actual, no ofereix diversitat en l’alimentació. Ara els infants no tenen a la seva disposició verdures, fruites ni carns, i alhora un gran nombre de persones reben paquets de llegums malgrat no disposar de lloc on cuinar-les en les habitacions on viuen. La segona és un fet de sensibilitat. Exposà que amb la distribució actual les persones receptores han començat a fer cues públiques, amb el que això vol dir d’humiliació, en detriment de l’anonimat del supermercat. La Carme Garcia ho simplificà afegint “ara no eren tractades com a persones necessitades, sinó com a pobres de solemnitat”. Això, digué, fa que cada quinze dies 4000 persones rebin sempre el mateix lot. El PP i CiU, fent l’orni respecte la laïcitat defensaren l’eficàcia de la distribució des dels centres de culte. Qui ho qüestionava?
Per part del PSC, en Ramon Burgués, defensà que no era tant important la quantitat de diners destinada com assegurar la disponibilitat d’aliments. A ell, com a mestre, el tema de la laïcitat el devia corroir força però eludí la polèmica, defensà el treball en xarxa i l’extensió territorial dels centres de culte. El Sr. Bustos va cloure el debat amb un agraïment al voluntariat per la feina que es feia en la distribució dels aliments i felicitant-se per la participació sabadellenca a la Marató de TV3. La moció, malgrat comptar amb el suport de l’Entesa i d’ERC, fou rebutjada pels vots del PSCpp i de CiU.
CiU suspèn en matèria d’administració municipal.
Era la una de la tarda quan CiU inicià la defensa de la segona moció, on demanava el reconeixement dels barris de Sabadell. El ponent, en Carles Rossinyol, va fer una defensa dels barris com a unitat bàsica territorial. Segons ell, l’actual divisió territorial en districtes és obsoleta i va acabar per demanar el reconeixement del barri Centre-Creueta. Penso que els tècnics presents a la sala es devien esgarrifar, perquè el seu discurs tècnicament no s’aguantava per enlloc.
Tal com digueren ERC, Entesa i PP (els tres d’acord!) semblava més una excusa per no demanar de sortida el reconeixement del Centre-Creueta. Afegiren que els serveis de la ciutat es gestionen en funció de la divisió per districtes i no en funció d’una unitat d’entitat popular, el barri, d’una dimensió que faria molt difícil la gestió municipal. Acceptaven, però, incorporar als consells de districte els barris de nova creació com Can Llong i Can Gambús. La Carme Garcia, amb una exposició molt correcta, argumentà que el barri és un sentit de pertinença, no una decisió política. Per part del PSC, la Marta Farrés, va fer una brillant defensa de la divisió territorial articulant el districte, amb el sector i el barri, i va deixar la porta oberta a possibles actualitzacions però no pel fet d’incloure barris. Els límits dels barris, va dir, són definits per la mateixa gent que hi viu com està passant a Can Llong i com passarà a Can Gambús. En Carles Rossinyol va afegir que l’actual divisió territorial no serveix per prestar serveis i continuà fins repetir la demanda d’incloure els barris esmentats. Amb el seu discurs CiU donava entendre que havia estudiat poc els efectes tècnics de la divisió territorial o possiblement una cosa pitjor, el desconeixement de com funciona l’administració local. La moció aconseguí el vot favorable d’ERC, l’abstenció de l’Entesa i fou rebutjada per ICV-EUiA i el PSCpp.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!