SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

9 de desembre de 2010
0 comentaris

1 – EL PRESSUPOST DEL PSC-PP PEL 2011

Uns comentaris previs.


Si algú no ha assistit mai a un Ple, li recomano no estrenar-se en un ple de pressupostos. Són els més àrids i els políticament més viscerals. El pressupost és el principal  document (no l’únic) on es reflexa la línia política global que seguirà el govern municipal el proper any. Simbolitza, doncs, allò que separa més al govern de l’oposició.

 

Si el ple es convoca en horari majoritàriament laboral és evident que la presència ciutadana minva moltísim, alhora mostra la prioritat del govern entre les seves conveniències i la consideració a la població. Aquest és el cas del ple que comentarem, convocat pel dia 23 de novembre a les nou del matí. Composaven el públic: la premsa, els tècnics municipals i només dos ciutadans. Un era jo.


El ple, a més de ser rellevant perquè tractava el pressupost del proper any, era excepcional per tractar-se de l’últim del mandat amb aquest ordre del dia. Per les intervencions deduireu com només dos regidors s’adonaren del fet. En general, sense menysprear el treball del govern i de l’oposició, malgrat tractar-se d’una sessió extraordinària, va ser un ple de tràmit. Els grups de l’oposició van generalitzar la majoria de les seves intervencions i saltava a la vista que el govern anava a la seva, no havia buscar cap consens amb l’oposició. No li calia, comptava amb la fidel complicitat del PP. Vist així, no s’entén l’agressivitat final mostrada des del govern, actitud que deslluí les correctes intervencions fetes pels ponents del PSC. Cal afegir que dos titulars anteriors dels mitjans de comunicació, flairaven el ple: la reducció dels càrrecs de confiança i l’obtenció del premi a la transparència per la gestió municipal.

Tal com ho he vist:

 

Augment de les contractacions de lliure designació.


El Ple s’inicià com sempre, puntualment. Amb més públic que no he esmentat i menys regidors de l’habitual. Un grup de CC.OO. del comitè de personal ocupava la primera fila amb una samarreta dedicada al Sr.Bustos on reclamaven el pagament del 1% salarial compromès en els pressupostos generals de l’estat els anys 2007, 2008 i 2009. Es retiraren després de tractar-se el primer tema. A les files de l’oposició hi faltaven regidors de la coalició d’ICV, els d’EUiA, que arribaren uns minuts tard.

 

En el primer punt es proposava aprovar la plantilla de personal i la relació de llocs de treball per l’any 2011. Aquest és un assumpte complex en el si de la gestió municipal i permet legalment tanta diversitat de solucions que mai l’oposició acostuma a pactar-lo, com a molt s’absté. Tanmateix això no passà. Després de l’exposició d’en Joan Manau, del PSC, on posà èmfasi en la reducció del personal eventual,  intervingué el portaveu d’ERC. Li va retreure la contradicció de donar de baixa places laborals que l’any anterior havia negat ho fossin. Va reconèixer una millora en la gestió de personal però manifestà que encara faltava molt per assolir la consideració d’òptima. La Virgínia Domínguez, de l’Entesa per Sabadell, va entrar a fons a argumentar amb dades i exemples, que la reducció de càrrecs de confiança era una cortina de fum per avançar cap a l’increment de llocs de treball de lliure designació, havien passat de 15 a 34 en un any, les quals s’ajustaven més als interessos de l’equip de govern, i es va queixar que no fossin fetes com és preceptiu, amb convocatòria pública. També va demanar informació sobre la desconeguda plaça d’un nou gerent esmentada en la relació de llocs de treball. El portaveu del PP es va limitar a dir “la proposta millora la d’anys anteriors”. En Pere Vallverdú, d’ICV-EUiA, va denunciar la falta d’un patró de referència per saber si els avanços eren reals. A més, va afegir, faltats d’informació ens troben amb definicions genèriques que no ofereixen transparència ni són mereixedores de cap premi. El portaveu de CiU, Carles Rossinyol, va exposar amb coherència com la política de personal no oferia cap mena de confiança, “només calia observar la ratxa de sentències per no fer bé les coses”. Va agregar que tampoc era creïble la reducció del personal eventual per austeritat, però si ara ja no responien als compromisos del govern només calia recordar que durant tres anys Sabadell n’havia pagat els sous.

 

En el torn de rèplica en Joan Manau va tractar a l’Entesa d’incendiària queixant-se que no valorava prou el gest de reduir els càrrecs de confiança i va explicar detalladament com amb el nou gerent s’aglutinaria la gestió de serveis. Va acusar als regidors/res (el llenguatge no sexista és de qui escriu) d’ICV-EUiA de no fer la seva feina, aprofundir en la informació facilitada, a pesar de cobrar. Seguidament, amb un salt al buit canvià d’escenari,  acusà al portaveu de CiU de presentar contractes de personal de màxima urgència en el Consell Comarcal. Amb ironia va afegir que el premi a la transparència havia causat malestar a l’oposició i després va donar explicacions, amb la vista fixada a les samarretes, sobre el no pagament del 1% al personal.

En Magí Rovira d’ERC, sobri en paraules, matisà trobar-se a prop dels criteris emprats però en desacord amb la gestió. La Virgínia Domínguez es queixà de la nul·la informació sobre la plaça del gerent, “ho puc dir perquè he assistir a totes les reunions informatives, he llegit a fons el conjunt de la documentació i avui és la primera vegada que escoltem alguna cosa sobre el futur gerent”. Alhora insistí amb l’increment de places nomenades “a dit”. Ho exemplificà amb una frase: “vostès no volen uns empleats públics eficients, sinó únicament obedients”. En Pere Valverdú també esmentà l’excessiu nombre de places de lliure designació i emplaçà al ponent del PSC ha informar sobre l’estalvi econòmic real perquè hi havia comissionats que no s’explicitaven a la relació de la plantilla. En Carles Rossinyol, com era d’esperar, va negar l’acusació feta pel Joan Manau. Això provocà una rèplica aclaridora del ponent del PSC i una immediata contra rèplica del portaveu de CiU. Moment que intervingué el Sr.Bustos per  tallar en sec el debat. No era el lloc per tractar aquest tema, era evident, però CiU és mereixia una contesta argumentada, no la resposta sense to ni so emprada pel ponent. Finalment el PSC i el PP aprovaren la plantilla i els llocs de treball pel 2011, amb els vots en contra de la resta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!