SAMFAINA VALLESANA

Bloc d'en Sebastià Ribes i Garolera

19 de novembre de 2010
1 comentari

4-Ple de novembre: EL MEMORIAL FARRÉS DEIXA DE SER UN PROJECTE UNÀNIME

Eren dos quarts de deu tocats, al carrer feia una brisa freda. Es reinicia la sessió amb l’aprovació silenciosa i unànime d’ajuts pels taxis adaptats i es passa al memorial Antoni Farrés. Ningú no ho sabia però a la butxaca d’un portaveu ja hi reposava la bufetada de menyspreu que havia de rebre la majoria del consistori. La lectura del punt a tractar ja es va fer estranya, sonà a enrevessat: “15.- Aprovar el conveni de col·laboració, entre l’Ajuntament de Sabadell i la Fundació Bosch i Cardellach per tal de que aquesta executi les obres corresponents al Projecte d’Urbanització del memorial Antoni Farrés, al Parc Catalunya, atorgant-li una subvenció”. Una subvenció a una entitat dedicada a fer estudis, perquè faci unes obres que hauria de contractar el mateix Ajuntament?

Amb un parlar distès en Magí Rovira ho va deixar clar: administrativament no s’entén, però si així es pot fer una reconeixença a l’alcalde Farrés endavant, segur que ell no ho voldria però el nostre reconeixement ens hi obliga. L’Isidre Soler va afegir-hi que l’aprovació actual no havia d’anar en detriment de dedicar-li un carrer o plaça. La Carme Garcia, va deixar la laïcitat a banda i ho complementà amb un “allà on sigui ho sabrà entendre”. Després va prendre la paraula el portaveu de CiU, en Carles Rossinyol, per anunciar que no seria políticament correcte però que creia ho havia de dir. El comentari va sorprendre al consistori, es va fer un d’aquells silencis que es tallen amb ganivet. Explicà que estaven d’acord en fer un memorial a l’alcalde Farrés, que estaven d’acord amb el projecte, però creien (sempre creuen) que ara no toca gastar-se aquests diners en plena crisi, que es dediquin a una altra finalitat, que el memorial pot esperar i per tant ells s’abstindrien. Tothom quedà de pasta de moniato. Feia gairebé dos anys que es gestava el projecte, amb una inusual sensibilitat, el govern havia procurat que tota l’oposició fos coneixedora de com evolucionava, atenent les opinions i les sensibilitats mostrades. S’havia arribat a bon port amb el consens de tots els grups municipals. Només faltava rubricar-ho en el Ple, és a dir, el vistiplau de la ciutat a la realització del memorial.

La cara del Sr. Bustos evidencià com la postura convergent era una sorpresa per a tothom. Incrèdul, demanà visualment al Lluís Mongue, responsable del procés, si era coneixedor del posicionament de CiU. No. Confirmat, els convergents s’havien portat políticament barruers, faltats de sensibilitat i deslleials amb els companys de consistori. Si aquesta era la seva opinió, haurien d’haver-la explicitat en qualsevol de les reunions fetes durant els mesos de preparació. Quan aprendran que el Ple només és la posada en escena de la feina feta? Com es pot ser partícip dels assajos de l’òpera i un tenor dir que es retira en el moment de l’estrena? La resta de grups, un a un, van demanar a CiU reflexió i canvi de postura per sensibilitat al tema que qüestionava, però es mantingueren aferrats el seu vot. En resum, la ciutat comptarà amb un espai memorial dedicat a l’Antoni Farrés sense el consentiment explícit de CiU i simbòlicament, per extensió, sense el dels seus votants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!