El ple es desenvolupava tranquil, inicialment amb pressió sindical, però amb un cert ritme on cadascú feia el seu paper. Seguíem veient els estira i arronses de sempre entre el govern i l’oposició. La placidesa va arribar a un nivell on el govern, a diferència del què havia fet en sessions anteriors, justificà les actuacions de l’època Farrés respecte la zona d’oci de l’Hermètica. L’Entesa, com si fos l’única oposició, anava deixant rastre del seu treball a les tripes de la majoria dels dictàmens. Res feia presagiar que, a les acaballes del ple, es produiria una punyalada “trapera” contra la majoria del consistori, contra el sentir de la ciutat. A partir d’aquí tothom quedà tocat i les mocions que anaren a continuació es ressentiren d’aquesta actuació.
Tal com ho he vist:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!