SAMFAINA VALLESANA

La presència d’una organització cívica com l’Entesa per Sabadell, fent política i present al consistori d’una ciutat de 200.000 habitants, és una excepció (un luxe, com diu algú) al nostre país i m’atreveixo a dir: a nivell d’estat. Però no és això el que vull comentar, el meu interès és parlar de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), col·lectiu on està confederada l’Entesa i que no para de sorprendre’m.

D’ençà que, acabada la dictadura, vam recuperar les eleccions democràtiques, a diversos pobles de Catalunya brollen i desapareixen candidatures municipals amb l’objectiu d’oferir altres visions de la gestió municipal, com a alternativa a la gestió sotmesa als grans partits, més d’acord amb les necessitats de cada població, i fugint de les propostes en format de franquícia política. Aquest ha estat un fenomen especialment intens a les comarques de ponent, que vaig viure molt de prop quan exercia responsabilitats polítiques a l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra.

Els pobles i ciutats del Vallès Occidental no s’han mantingut aliens a aquestes inquietuds, tot i que aquest tipus de candidatures han trigat més a fer-se presents i amb un perfil més propi dels moviments socials que avui es donen en els entorns metropolitans. Tardanes però fent palesa una forta capacitat de pragmatisme en ser capaces, en tan poc temps, d’articular-se com un col·lectiu que, a banda de les seves diferències i concepcions locals, és capaç de funcionar com una confederació municipalista i presentar-se electoralment com un sol moviment, preservant integrament cadascuna la independència i la seva idiosincràsia local.

La unió electoral del 2007 va ser una sorpresa en els àmbits polítics vallesans, i, alhora, una fita política que donà els seus fruits: aconseguir representació al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Pessigar un tros de l’espai institucional reservat als grans partits, els hi a significat accedir a més informació, conèixer millor la diversitat comarcal i comptar amb una tribuna més per exposar les seves propostes, les quals fan possible un altre tipus de política.

Però les CAV, joves i poc conegudes, encara han anat més enllà. L’any passat, a Castellar del Vallès, van organitzar las primeres jornades Construint municipi des dels moviments socials , on les 9 candidatures vallesanes i 15 d’altres contrades i moviments socials van intercanviar propostes, idees i models. Deia al començament que no paren de sorprendre’m perquè les reflexions fetes, al si de l’esmentada trobada, i les experiències que hi foren exposades, han estat recollides en el llibre, editat per Icaria, que Virgínia Domínguez, Jordi Bonet i Marc Serrà, van presentar el divendres passat a Can Capablanca.

En conseqüència, no sols tenim al Vallès col·lectius civils amb una aposta municipalista, també són capaços d’actuar en grup i es preocupen d’elaborar un cos teòric que permet analitzar i transferir  la seves experiències.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!