Els mitjans de comunicació informem sobre els projectes que són aprovats al Ple, de les propostes més rellevants que fa l’oposició i d’aquells fets que succeeixen durant les sessions que són considerats notícia per la seva estranyesa o excepcionalitat.
Així, la ciutadania que no pot assistir amb regularitat a les sessions del Ple, desconeix la imprescindible, valuosa feina de l’oposició i com aquesta es relaciona amb el govern segons el tema que tracti. Tampoc s’assabenta d’allò que motiva fer pinya, aliances momentànies, entre els diferents grups polítics del consistori. Encara més, se li escapa el perfil complert, el tarannà del govern de la ciutat, per allò de digue’m com tractes al teu opositor i et diré de quin peu calces. En resum, la ciutadania desconeix el nivell de democràcia que es practica a Sabadell.
Aquestes cròniques són un intent d’omplir aquesta manca d’informació, un gra de sorra per col·laborar a conèixer, a entendre més, la comunitat on vivim.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Oi, oi! Les aliances momentànies i les que no ho són tant i jo que sé. Bé, si que sé que hi ha feina, molta feina; el que no tinc tant clar és si anem pel camí correcte. És allò de la teoria del procés que em vas ensenyar fa més de 30 anys. Quan ets en un camí i ja hi portes temps i espai recorregut costa reconèixer que no vas bé, que has de desmuntar la paradeta i tota la infrastructura -que generalment sembla impossible de fer- i començar de nou. I a més quan estàs segur que els altres seguiran fent la mateixa ruta que fan. El dilema de sempre: des de dins o des de fora?