QUI SÓC?

Penso que ja no té sentit detallar la meva trajectòria professional i formativa, reglada o no. Tanmateix, per la persona lectora que em desconeix-hi el  tarannà, faig un resum de per on han anat les coses fins avui.


Visc a Sabadell des del néixer, l’any 1945. Als catorze anys feia d’aprenent de manyà amb el pare i complementava l’ofici seguint les classes nocturnes de formació professional a cal Viladoms. Després de sis anys, superats els nivells d’Oficialia i Mestria, vaig gaudir de l’oportunitat d’accedir a la formació de grau mitjà (porta que només restà oberta quatre cursos, per qui no tenia el batxillerat) i al cap d’un grapat d’anys a grau superior.


Durant l’adolescència, l’entorn familiar i la relació amb el mestre Jaume Viladoms, em motivaren a ser soci actiu a diverses entitats locals, entre elles l’Agrupació Astronòmica de Sabadell i el Centre d’Esperanto Sabadell, activitats que més endavant es transformaren amb inquietuds polítiques. Després d’una curta estada a la clandestinitat del PSUC em vaig incorporar al grup que organitzà Nacionalistes d’Esquerra a Sabadell. En aquells anys també, vaig formar part dels equips de Creu Roja de Muntanya de Sabadell, em tocà realitzar el servei militar a Xerès de la Frontera, ens casàrem la Montserrat i jo, i van néixer la Tània i la Leila. La primera, quan feia set anys de la mort de la companya de guerrilles del Che i la segona als sis anys del segrest dels avions per part de la guerrillera palestina. En aquest període vaig deixar de treballar al ram metal·lúrgic, per a ser professor de formació professional amb el col·lectiu que vam constituir la Cooperativa d’Ensenyament Jaume Viladoms.


A les segones eleccions municipals democràtiques, per un seguit de despropòsits, vaig anar a parar, representant Nacionalistes d’Esquerra, a les llistes municipals del PSUC encapçalades per l’Antoni Farrés. Per sorpresa meva, malgrat estar en el lloc tretzè, vaig formar part del segon govern democràtic de la ciutat. Aquí la meva vida va fer un tomb rellevant i inesperat  en canviar l’activitat de formador per la de polític.


Van ser dotze anys apassionants, colze a colze amb els equips municipals que modernitzaren la ciutat i la situaren entre les primeres de Catalunya. Els quatre primers vaig ser responsable de la cultura popular, i els vuit restants dels programes relacionats amb la via pública: Policia Municipal, Trànsit i transports, Manteniments, Jardineria i Protecció civil. Responsabilitats que combinava amb la presidència del Districte 1r. i amb els meus deures de diputat provincial. Fou el període de la naixença d’Iniciativa per Catalunya, de la qual en vaig ser un dels impulsors. A les eleccions municipals de l’any 1995, em vaig excloure de les llistes electorals.


Al cap d’uns mesos, en Pere Bufí, aleshores alcalde de Santa Perpètua de Mogoda, va cercar-me per tal que m’incorporés a l’alcaldia, amb el bagatge polític-tècnic adquirit a Sabadell, per ajudar-lo en els plans que estaven desenvolupant a la veïna població vallesana. La col·laboració durà quatre anys, els quals van coincidir amb la reconstrucció de Bòsnia. Això em va permetre viure un fet excepcional, coordinar tècnicament el segon projecte de solidaritat més rellevant que es va realitzar des de Catalunya: la reconstrucció i ampliació de l’Hospital de Tesanj.


La meva col·laboració a Santa Perpètua finalitzà a les eleccions municipals de 1999, moment en què a Sabadell es constituïa l’Entesa per Sabadell de la mà de diverses forces polítiques (IC-V, EUiA i CUP) i d’una munió de persones independents que hi donàvem suport. Mentre laboralment em dedicava a la formació i a la especialització en prevenció de riscos laborals, vaig format part del secretariat de l’Entesa fins l’any 2007.


L’any 2003 Cerdanyola del Vallès, de la mà del seu nou alcalde Antoni Morral, es plantejava sortir de l’estat letàrgic que l’havien abocat els governs municipals anteriors. El jove mandatari va demanar-me la incorporació a l’equip directiu que constituïa per afrontar els reptes que s’imposava. Avui, eximit de l’activitat professional, puc dir amb orgull que he treballat amb l’equip tècnic i polític que ha convertit Cerdanyola en un dels tres pols amb més capacitat de futur de Catalunya, exemple de gosadia política i d’actuació urbanística respectuosa amb el medi ambient, que serà en el futur, sens dubte, el cor motor de la regió metropolitana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *