Ara que entro en fase minvant —la jubilació als 65 anys— penso que és un bon moment per fer créixer un bloc. Tot i que, com a usuari d’Internet, això de posar-me el barret de productor de continguts, encara que sigui a nivell personal, em fa un cert vertigen. La primera determinació que he pres és no llaurar en el terreny del monocultiu, m’agradaria parlar (dir, comentar, criticar, reflexionar, deliberar, discutir, expressar, raonar, garolar) de tot el món que m’envolta i, ja que gaudeixo del nivell 65, fer-ho mentre recordo el passat, esguardo els reptes del present i somio amb el futur. Serà ben acollida la persona que vulgui afegir-hi algun comentari o desenvolupar-hi un tema, no podria ser d’altra manera. Tant de bo, tots plegats, no parem d’exercir l’atribut humà del diàleg.
Sobre el títol del bloc.
Després de donar-li voltes, finalment m’he decidit, penso que un títol adient per aquesta proposta de temes dissemblants és: SAMFAINA VALLESANA. El gust de la samfaina el tinc agradablement associat a la infància i també va ser, en els anys vuitanta, el títol amb que vàrem promoure una de les activitats rellevants de l’Assemblea de Nacionalistes d’Esquerra de Sabadell. No és, però, l’enyor el que m’empeny, a reutilitzar-lo. Penso en la càrrega simbòlica del mot samfaina per a definir la diversitat de continguts i la riquesa de sensibilitats, presents i dinamitzadores en el si de la nostra societat, que sortosament veiem com s’eixamplen dia a dia.
Vallesana perquè, encara que la meva nació és la catalana, el territori que m’envolta és el Vallès. Vallesana és la ciutat on visc des del néixer. Vallesanes o compromeses alguna vegada amb aquest territori són la majoria de persones per mi conegudes, a les quals dec el que sé i un bon tros del que sóc, entre elles: la família, les meves amistats, les persones amb les quals sintonitzo i les que per un motiu o altre hem dissentit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sebastià, benvingut a la blogosfera.
Et penso fer un seguiment de ben a prop.
Salut!
Roger
Sebastià felicitats per la iniciativa. Mai és tard i espero algun dia tenir el temps i el valor que has tingut tu per entrar a l’esfera dels blocs. El títol el trobo genial i molt suggerent. Endevant
judith
Sebastià: Em sembla extraordinari el que has iniciat, Penso que cada un de nosaltres ha de fer allò que creu ha de fer, deixant enrera allò dels anys anteriors alas 65. La vida va més enllà dels 65 anys que tu demà inicies.
Avui et poso dins la llista els meus lectors dels llibres que anyalment vinc publicant.
Salut!.
Joan.
la nostra societat necessita de l’experiència i la implicació de les persones jubilades, del vostre temps i les vostres ganes per continuar construïnt una societat més justa
Benvolgut amic Sebastià,
He llegit la portada del teu blog i coneixen-te, ja sabia jo que la teva jubilació seria un nou despertar per seguir vivint amb intenistat i compromís.
referent al final del teu currículum i a les referències a Cerdanyola, sàpigues que per a mi ha estat també un enorme plaer tenir-te com a ma dreta de l’equip, la feina no l’hem acabat. Ara ens queda fer el més interessant. perquè el demà sempre és més interessant que l’ahir. Compto amb tu !!
Una abraçada, felicitats i gràcies.
Toni Morral
Amic Sebastià, seguiré atentament el teu bloc ja que de l’experiència que tu gaudeixes se’n pot aprendre molt. Felicitats per aquesta finestra oberta en el millor moment, perquè qualsevol temps en què es facin les coses amb fe i convenciment és el millor moment…
Àngel Pascual Sauch
El comentari te’l faig amb un vers que se’m va acudir quant vaig veure que els amics es van començar a jubilar.
Des del cim de la muntanya
es veu l’horitzó tan clar
que tu ets no hi ha cap dubte
el qui talla el bacallà.
Pero al fer la davallada
agafa el camí mes suau
per que una ensopegada
pot armarse el gran cacau.
Enhorabona!
De fase minvant res de res! Benvingut a la fase creixent… tu mateix ho dius, nivell 65, un bloc amb tots els ets i uts! Visca la Samfaina!, la Vallesana i totes.
Jo vaig anar a parar a ipernity (http://www.ipernity.com/blog/joaningladaroig), que té una comunitat esperantista gran i després a facebook (http://www.facebook.com/joan.ingladaroig) on barrejo català i esperanto i no acabo de veure clar si això funciona; a ipernity em vaig fer un altre bloc en català per separar les dues llengües (http://www.ipernity.com/blog/joan-inglada-roig). El que passa és que tot plegat produeix molta dispersió i encara més darrerament que hem creat un grup d’amics del museu d’esperanto de Subirats a ipernity (http://www.ipernity.com/group/museuesperanto) i a facebook (http://www.facebook.com/museuesperanto).
Endavant les atxes!