Recentment la Generalitat de Catalunya ha publicat el resum anual sobre la qualitat de l’aire, segons les dades recollides durant el 2016. Com observadors diaris de la informació emesa (es pública a Internet) per les estacions de recollida, podem dir amb llenguatge clínic que el nivell de contaminació, amb petits alts i baixos respecte l’any
L’ONU l’ha definit com: Aquell que satisfà les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures per a satisfer les seves pròpies necessitats. Això significa què el consum dels recursos renovables (els boscos) no superi la capacitat de la Natura per a fer-ne la reposició. I que el ritme de consum dels
L’ONU ha realitzat quatre conferències mundials sobre Medi Ambient. La primera a l’any 1972 a Estocolm, on els governs es comprometen a fer accions per preservar el Medi Ambient. La segona es realitza l’any 1992, a Rio de Janeiro. S’acorda avançar cap a la sostenibilitat i impulsar programes (anomenats Agendes 21) que la facin possible.
Comunitat Europea Qui s’encarrega del Dret Comunitari sobre medi ambient és la Direcció General de Medi Ambient. A l’any 1990 es crea l’Agència Europea de Medi Ambient i la xarxa d’informació i observació sobre el medi ambient, que dona prioritat a: La qualitat de l’aire i de les aigües. L’estat del sòl, de la fauna
La Constitució espanyola, a l’any 1978 en el seu art.45 estableix: “El dret de tots a gaudir d’un medi ambient adequat, així com el deure de protegir-lo”. La Llei Reguladora de Bases de Règim Local, a l’any 1985, dóna competències als ajuntaments en la protecció del Medi Ambient. A l’any 1991 la Generalitat de Catalunya
Tots els projectes rellevants han de complir una normativa que avalua el seu impacte sobre el territori a fi generar actuacions que el preservin ambientalment. La Comunitat Europea va promulgar la Directiva 85/377/CEE la qual ha estat derogada en diversos aspectes per la Directiva 2011/92/UE i ampliada amb diverses directives específiques. La primera directiva europea
Normativa de protecció Directiva de l’any 1991 del Consell d’Europa 91/271/CEE sobre tractament d’aigües residuals urbanes. Recollint la directiva europea, el RD Llei 11/1995 i les seves posteriors modificacions, a nivell d’Estat es regula el tractament de les aigües residuals urbanes. A Catalunya tenim la llei 5/1981, posteriorment desplegada i regulada pel DL 1/88, en
La contaminació de les aigües es produeix amb l’abocament directe dels nostres residus líquids o per l’excessiva presència de components químics que han arribat als corrents fluvials. Una forma de reduir la contaminació dels residus líquids urbans i industrials és fent un tractament de depuració abans de ser abocats a la xarxa fluvial. Els fertilitzants
Normativa de protecció La legislació en aquesta matèria canvia molt sovint per adequar-la a les noves necessitats que van sorgint. Fins i tot ja normativa específica per a residus concrets. Actualment són referents: La Directiva europea 2008/98/CE sobre els residus. A nivell d’estat per la Llei 22/2011 de residus i sòls contaminats, amb modificacions recollides
Residus agrícoles i ramaders Dels residus produïts per les activitats agrícoles i ramaderes n’hi ha una part què són aprofitats per aquestes mateixes explotacions agropecuàries, i no estan subjectes a cap tipus de normativa específica. Una altre part dels residus, els fems líquids, també anomenats purins, actuen de contaminants químics del sòl i dels aqüífers.
Residus sanitaris Són aquells que es generen en els centres hospitalaris. La seva rellevància ve determinada pel risc d’infeccions i la seva perillositat química o radioactiva, amés del seu volum diari que s’estima en 3,5 kg per llit i dia. Aquests residus estan subjectes a uns requisits especials de gestió higiènica i medi ambiental, tant
Residus industrials Tal com diu el seu nom són els produïts per les diferents activitats industrials. Els residus d’aquesta procedència, poden ser: De característiques similars als urbans però amb més quantitat i volum. Una font de perill, per exemple els residus inflamables. Amb components tòxics, per exemple residus àcids. Els residus perillosos i tòxics han
Residus urbans (brossa domèstica)Es coneix com a residus urbans aquells què es produeixen a les poblacions, per l’activitat quotidiana dels seus habitants o de les activitats que s’hi troben : comerços, oficines, serveis, etc. Quan ens referim concretament a la brossa que produïm a casa, l’anomenem residu sòlid urbà (R.S.U.). Per tal de reduir o
La presència de matèries i producte escampats, enterrats o dipositats en el terra provocant la seva degradació, és el que es coneix com a contaminació del sòl.Els productes contaminants més rellevants són els residus què generem amb les nostres activitats. Segons el seu origen, els residus es poden classificar en: Residus urbans Residus industrials Residus
Normativa de proteccióAmb la Directiva europea 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambient i per una atmosfera més neta a Europa. A nivell de l’Estat la Llei 34/2007, 15-11-2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera. A Catalunya tenim la Llei 22/1983, de protecció de l’ambient atmosfèric que posteriorment ha estat desenvolupada per