SAMFAINA VALLESANA

Els experts estan d’acord que el petroli, a l’entorn del 2007, va fet el cim, o sigui ja no és possible extreure’n més del què es consumeix. En conseqüència, com que la demanda no para de créixer, la disponibilitat de l’or negre ha començat el seu declivi.No hi ha tanta unanimitat en la predicció de quan en notarem les conseqüències de forma significativa o quan començarà a ser un producte residual (alguns estudis senyalen a prop de l’any 2035). Tot depèn de la possibilitat d’explotar jaciments o tècniques que no eren econòmicament rentables fins ara, com la fractura hidràulica.

Segons la DGT a l’estat espanyol l’any 2012 hi havia un parc de 22 milions de turismes. L’” Asociación Española de Fabricantes de Automóviles y Camiones” (ANFAC), ens diu que el 2010 varen ser capaços de fabricar quasi dos milions de turismes. Si demà mateix totes les cadenes de fabricació poguessin iniciar la fabricació de cotxes elèctrics, ens caldrien onze anys per produir la quantitat equivalent al parc automobilístic. Deixem de banda camions, autobusos, autocars i tractors, que fan 6 milions de vehicles més.

És evident, no estem en condicions de fabricar a aquesta velocitat ni podem socialment pretendre canviar vehicles, al ritme de dos milions cada any, quan la mateixa associació en diu que el 2011 se’n van matricular a l’entorn de 800 mil. Si som uns optimistes molt il·lusos, podem considerar que pel 2040 el parc automobilístic a nivell d’estat seria de consum elèctric. Tot i fer un càlcul amb dades a l’engròs ja es veu que no concorda amb la dependència o declivi energètic a què ens porta el cim del petroli.

Això vol dir que no tot es resol amb el canvi de “petroli” per electricitat verda (des del supòsit de poder produir tota la necessària), cal desenvolupar també programes per racionalitzar l’ús de l’energia en el transport. Plantejar-nos quins desplaçaments són vitals i quins superflus, quins han de ser de caràcter individual i quins s’han de realitzar en mitjans col·lectius. I quin és el vehicle més apropiat en cada cas.

En poques paraules, ens calen decisions polítiques i promoure tecnologies per no augmentar el consum energètic i reduir l’actual fins allà on sigui possible. Un exemple: majoritàriament no ens cal emular amb el cotxe elèctric les prestacions de velocitat (180 km/h) i radi d’acció (400 km) dels cotxes de combustió, tanmateix tot l’esforç tecnològic està posat en aquesta direcció.

I és que tan vital és el tipus d’energia emprada, com l’ús que se’n fa amb l’actual model energètic.

Xarxa per a la sobirania energètica

Plataforma para un nuevo modelo energético