Un català a Edimburg

"Quan l'àncora s'encalla, s'ha de tallar la corda"

20 de setembre de 2017
0 comentaris

Es tracta de costures

El meu nom és Francesc, però aquí em diuen Frank; the spanish. Tot i això quan dic que sóc de Barcelona ràpidament em responen:  -Ah! Català! -Oh ! Yes, “pal” -els contesto amb una mena d’esforç per semblar més integrat… Però sembla ser que duc la faldilla a l’inrevés, que no volen ofendre’m però que s’ha de dur recta, que no es poden veure les costures sota cap concepte, i que no és una faldilla sinó un Kilt. M’endreço com puc i demano disculpes, mai havia pensat que em veurien de la mateixa manera que veiem els turistes amb sandàlies i mitjons per la rambla; però sí, jo sóc a la Royal Mile profanant tradicions per on passo.

S’ha de dir però, que són una terra d’acollida i que em somriuen i em tranquilitzen dient que no passa res, que a vegades després d’unes quantes pintes han acabat amb el kilt girat, o ensenyant les vergonyes a algún “english faggot“, però que jo no sóc “english”, que llavors tot està “allright“. Sembla ser que tenen una mena de fàstic envers els anglesos, que és fins i tot divertit, inclús els propis anglesos en fan broma: “És això que parles anglès?”

Però s’ha de dir que ni uns ni altres qüestionen la vida de l’altre, i que es respecten fins a cert punt les diferències en la convivència. Tenint en compte que són una societat que segueix les regles al peu de la lletra i que un document on no hi constin els teus dos cognoms ( sinó només un d’ells) pot significar que et deneguin la sol·licitut per obrir-te un compte al banc, podria semblar curiós que no entenguin com el nostre govern no vol deixar votar la població per decidir el seu futur.

Però és així, no entenen que no se’ns deixi votar, tampoc no entenen que sigui “il·legal” o que no se-n’s doni cap alternativa, ells han viscut el tema de forma molt diferent, i han tingut la seva veu i han decidit. Molt diferent a alguns “espanyols” que em trobo aquí a Edimburg, que veuen amb bons ulls als escocesos i dónen lliçons als catalans. És curiós com molts d’ells, sense haver trepitjat mai Catalunya, ni tan sols Barcelona, opinin sobre la nostra manera de fer, i encara més curiós que vulguin decidir per nosaltres; quelcom que a un anglès no se li ocorrería mai de fer.

Però és així, es veuen amb dret de decidir com han de funcionar les nostres escoles, com hem de governar la nostra terra, i sobretot, volen decidir ells també sobre l’afer de l’independència. -“Es que claro, no podéis decidir sólo vosotros algo que afecta a toda España“. Doncs vinga, a votar tot el món, ja que afecta a la humanitat també.

Els meus amics escocesos em diuen que no necessitem el permís de ningú per decidir què volem, que és la gent catalana qui ha de decidir, i que tant li fa el que decideixin des de fóra, perquè qui te el dret d’autodeterminar-se és cada poble.  Però sembla ser que duem la democràcia a l’inrevés, que no ens volen ofendre però que només es pot fer d’una manera, que només hi ha una manera de dur els descosits, i que per molt que insisteixin en dir-li faldilla, sempre serà un Kilt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!