Regressions

El passat 14 de novembre hi va haver vaga general al Reino. Com sol passar en aquests casos, no van faltar a les nostres estimades televisions (d’aquí i d’allà) els segments de rigor sobre els piquets, els pneumàtics cremats als polígons, la pobra gent que volia anar a treballar i no podia… Tot plegat, com també és habitual, la campanya va començar abans del 14 i va continuar l’endemà de la vaga. I, com tampoc podia ser d’altra manera, vam sentir poc o res de la gent que va a treballar tot i voler fer vaga. Un pensaria que n’hi ha molts dels que volen treballar i no poden, i pocs dels que volen fer vaga i no poden. Però les dades diuen, si de cas, el contrari.

Efectivament, el CIS publica en el seu darrer informe, com fa en aquests casos, estadístiques sobre les actituds de la gent envers  la vaga general. Sobre això que volia comentar avui, m’interessen les respostes a les preguntes 35b, 35c i 35d.

La gràfica següent resumeix les dades.

Primer, el CIS pregunta “En relación con la convocatoria de huelga general del pasado día 14 de noviembre, ¿cuál de las siguientes situaciones se ajusta mejor a su caso personal?” Doncs bé, mentre que un 4.9% dels enquestats diuen que van voler fer vaga però no van poder, només el 2.5%, gairebé la meitat, diu que va intentar anar a treballar però no va poder.

Per tal d’aprofundir una mica més en les motivacions, a aquells que van fer vaga o volien fer-ne els pregunten “Y, principalmente, ¿por qué razón hizo, o quería hacer, Ud. huelga?”, i als que van anar o volien anar a treballar però no van poder els pregunta “Y, principalmente, ¿por qué razón fue a trabajar o intentó ir a trabajar?”. D’entre els motius que s’esmenten, n’hi ha de propis (“No estoy de acuerdo con la política de recortes” és un motiu propi per fer vaga, i “No estaba de acuerdo con la huelga” per no fer-ne) i d’aliens (“Por miedo a los piquetes” és un motiu aliè per fer vaga, i “Por miedo al despido” per no fer-ne).

Doncs bé, mentre el 82.6% dels que van fer vaga o volien fer-ne era per motius propis i només el 10.0% per motius aliens, pels que no en van fer era molt més equilibrat: el 45.5% per motius propis i el 24.3% per motius aliens. Addicionalment, un 22.6% va dir que no havia fet vaga perquè “No puedo/quiero perder dinero”.

Les dades posen un cop més en entredit el mantra dels nostres estimats mitjans de comunicació. I no només això. Les dades posen també de manifest el grau de responsabilitat que tenen, doncs, en fets com l’atropellament voluntari d’un piquet a Tarragona: qui sembra una falsa imatge de violència unilateral (en aquest cas, dels vaguistes) incita i dóna legitimitat a la violència de l’altre cantó.

Nota: He considerat motius propis per fer vaga els següents: “Estaba de acuerdo con la huelga”; “La situación está muy mal, hay que intentar solucionarlo”; “No estoy de acuerdo con la reforma laboral”; “No estoy de acuerdo con la política de recortes”; “Por solidaridad con los trabajadores, para hacer fuerza”; “Para protestar contra el Gobierno”. He considerat motius aliens per fer vaga els següents: “La empresa decidió que hiciésemos huelga”; “Por miedo a los piquetes”. He considerat motius propis per no fer vaga els següents: “No estaba de acuerdo con la huelga”; “Las huelgas no sirven para nada, estoy en contra de ellas”;
“Llega demasiado tarde, la decisión estaba tomada”; “No estoy de acuerdo con los sindicatos”; “Soy autónomo/empresario”; “Era una huelga contra el Gobierno, una huelga política”. He considerat motius aliens per no fer vaga els següents: “No puedo dejar de ir a trabajar, por obligación”; “Lo decidimos entre todos los/as trabajadores/as de la empresa”; “Tenía servicios mínimos”; “Por miedo al despido”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!