He seguit la discussió entre el Roger Palà i el Xavier Sala i Martín sobre quina part del frau fiscal és atribuïble a les grans empreses i quina al petit frau fiscal. Sense entrar en les qüestions centrals que discutien, faig una reflexió sobre la tendenciositat del Sala i Martín.
Llegint la seva última resposta m’ha vingut al cap un article que vaig llegir fa un temps (a Nature o Science) sobre com comunicar xifres i sobre les trampes que es poden fer jugant amb les percepcions de la gent (evidentment, ara no sóc capaç de trobar l’article en qüestió). Per exemple, no sona igual dir que el 80% de la gent està a favor d’A, que dir que 1 de cada 5 estan en contra d’A (tot i que matemàticament són enunciats idèntics).
Em fixo, doncs, en aquest paràgraf del Sala i Martín.
Doncs bé, en un article del 1994 (“Voluntary Compliance with the Individual Income Tax”, IRS Research Bulletin), Christian estima que els rics tendeixen a evadir proporcionalment menys que els pobres: Segons Christian, la gent que té rendes de 500.000 dòlars declara el 97,1% de la seva renda mentre que els que tenen entre 5.000 i 10.000 dòlars només declaren el 78,7%. Els rics evadeixen proporcionalment menys que els pobres.
El professor ens diu, no una sinó dues vegades, que els pobres evadeixen proporcionalment més que els rics. La clau, és clar, és la paraula “proporcionalment”. Tècnicament el que diu deu ser correcte (si l’article que cita és correcte) però a la majoria de la gent, i crec que ell ho sap, el matís del “proporcionalment” se li escapa. Deixeu-me fer els càlculs, no proporcionals, sinó absoluts.
Una persona amb una renda de 500.000 dòlars declara el 97.1% d’aquests diners, o 485.500 dòlars. Dit d’una altra manera, en deixa de declarar 14.500. Una persona amb una renda de 5.000 dòlars en declara un 78.7%, o 3.935 dòlars. Dit d’una altra manera, en deixa de declarar 1.065. Per tant, una altra manera de dir el mateix que diu el Sala i Martín és dir que el ric deixa de declarar unes 14 vegades més que el pobre (14.500 contra 1.065). O encara una altra manera: el ric deixa de declarar quasi tres vegades allò que el pobre guanya en tot un any.
I encara més. Quant deixen de pagar a l’IRS (“hisenda”) el ric i el pobre? Suposem, per simplificar, que els 5.000 i 500.000 dòlars són la part de les rendes subjecta a impostos (“taxable income”). Segons les taules de l’IRS del 2011, una persona (soltera) amb 5.000 dòlars de “taxable income” hauria de pagar 503 dòlars d’impostos. Com que ha mentit i n’ha declarat 3.935, n’haurà de pagar 393: ha estafat 110 dòlars a hisenda.
Segons les mateixes taules, el ric hauria de pagar 152.314 dòlars d’impostos. Com que ha mentit i n’ha declarat 485.500, n’haurà de pagar 147.239: per tant, n’ha estafat 5.075. Tot plegat, una altra manera de dir el que diu el Sala i Martín és dir que el ric estafa 46 vegades més que el pobre (5.075 contra 110)!!!!
El Sala i Martín tenia totes aquestes opcions per triar. Podia dir que el ric estafa 46 vegades més que el pobre. O que el ric deixa de declarar 14 vegades més que el pobre. O que el pobre evadeix proporcionalment més. Em pregunto per què va triar l’última opció (és una pregunta retòrica, sabent de quin cantó està aquest home).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!