Heus aquí la demostració matemàtica de que La Pregunta doble només pot afavorir l’unionisme.
Primer de tot cal estar d’acord que, a efectes pràctics, no hi ha cap diferència entre el No i el Sí+No. Cert, aquest és el punt clau de l’argument… però a mi em sembla evident. Tot el que no sigui una victòria del Sí+Sí (i la conseqüent declaració d’independència) implica quedar-se al Reino, i quedar-se al Reino implica seguir sent una Comunidad Autónoma. Dit d’una altra manera, tot el que no sigui declarar la independència és deixar en mans del Reino el nostre futur i, vista la història (i per inducció), creure que podem esdevenir un “Estat dins el Reino” és com creure en les fades i els fullets.
Assumim, per tant, que a efectes pràctics No i Sí+No ens porten, indistintament, a quedar-nos com estem. Doncs bé, en aquest cas, si el Sí+No fa perdre vots al No (respecte la situació normal en què la pregunta és independència Sí o No), no passa res: a efectes pràctics tot queda igual. Per altra banda, si el Sí+No fa perdre ni que sigui un vot al Sí+Sí, l’independentisme perd. Ergo, la pregunta afavoreix l’unionisme q.e.d.
A tot plegat cal afegir-hi que no és irrellevant com es recontarien els vots i com es decidiria qui ha guanyat. Què passarà si el No treu un 30% dels vots, el Sí+No un 21% i el Sí+Sí un 49%? Si és com explica en Vicent Partal i cal un 51% de Sí+Sí per guanyar, els vots perduts cap al Sí+No hauran estat decisius. I què farà el Parlament en aquest cas? Proposar una modificació unilateral de La Constitución per proclamar l’Estat Català (com vol la hipotètica majoria pro-estat propi) dins el Reino de España (com vol la hipotètica majoria no-independentista)? Fantàsic: just com volien els del Sí+No, que són el 21%!!! Aquesta és l’estupidesa de la qüestió: proposar una opció, Sí+No, que és irrealitzable i que, en tot cas, no depèn dels consultats.
Dit tot això, avui és un dia històric, no podem retreure res als partits independentistes (que vull pensar que han fet tot el que podien contra l’unionisme mal dissimulat de CyU i ICV), farem campanya pel Sí+Sí i tota la pesca… i la victòria serà més èpica perquè serà com guanyar un partit amb l’àrbitre en contra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Cal que la ciutadania catalana es pronunciï, i no seria bo restar recolzaments a la imperiosa necessitat d’acabar amb l’statu quo imperant que ens asfixia. I en això coincideixen tots els partidaris del dret a decidir, veritable punt clau del procés.
Per això em sembla un plantejament estratègicament intel·ligent, que no ens debilita sinó que ens enforteix com a país.
Ara: què passaria amb una sola pregunta? Doncs que tant Duran Lleida com Pere Navarro- en els circumstàncies actuals – votarien No.
Digueu-me un cas, un sol cas, d’algú inclinat al Sí que, mercès a la doble pregunta, pugui acabar votant Sí + No.
Em direu que hi haurà els que es confonen i els que no en tenen ni idea, però el vot d’aquests és aleatori, com els qui en les elecciona al Senat marquen un candidat de la Falange Autèntica, un altre de la Lliga Comunista Revolucionària i un altre del PSOE. Tothom que hagi estat en una mesa electoral sap que aquestes coses passen, però que, per aleatòries, esdevenen irrellevants.
I pel que fa al partidaris del Sí doble, el que hem de fer és plantejar-nos un 70-80 (extrapolant de la composició actual del Parlament no és cap disbarat) i a continuació desar la calculadora i posar-nos a treballar.
Aquesta pregunta és indigne i és un delicte perpetrat contra Catalunya per mala gent i és un delicte permés i acceptat de moment per uns representants polítics dèbils i incauts.
Ara potser no és el moment, però d’aquí uns mesos aquesta pregunta s’haurà de revisar i modificar.
Duran (CyU) i Herrera-Camats (ICV) tenen el que volien, poden votar “Sí” que llueix molt i fa quedar bé a la primera pregunta i després podran votar No a la segona que és el sentit veritable del seu vot. Els efectes de tot plegat ja els has analitzat tu.
Aquesta doble pregunta escalonada i sentenciosa també farà forat en els indecisos que podrien apostar per una mena de vot útil -naturalment fals- de voto un Sí i voto un No i els polítics que han mogut això que es fotin i ja s’espabilaran!
Si tenim una mica de seny aquesta pregunta doble s’ha de canviar per la senzilla: Vols que Catalunya sigui Independent? o Vols que Catalunya sigui un estat independent? la una o l’altra d’aquestes dues i amb una sola resposta: Sí o No i prou.
Resulta que no podem fer el Referèndum l’11 de setembre perquè seria tendenciós i afavoriria el “SÍ” a la Independència però en canvi sí que podem fer una pregunta tendenciosa que vagi en contra d’aquest “Sí”.
Aquesta actitud i la pregunta que n’ha derivat no són justes i farem tot el possible per restituir la justícia envers Catalunya en aquest cas i en tots els demes casos i ocasions que s’atenti des de dins o des de fora contra el nostre Poble i la seva Nació.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció