Llegeixo com unionistes de diverses denominacions (des de federalistes fins a fatxes confessos) s’adjudiquen els vots de tots els que no van anar a votar ahir. I, dic jo, que no deu ser pas tan difícil estimar què hagués passat si els votants dels partits que van boicotejar la consulta haguessin anat a votar No. Fem l’exercici (potser l’ha fet algú ja, però vaja, és tan senzill que no em molesto en buscar-ho).
Segons la Generalitat, en les últimes eleccions al Parlament (el 2012) hi va haver 1.344.149 persones que van votar PSC, PP, Ciudadanos i UPyD. Si suposem que cap d’aquestes persones va votar ahir i que totes s’inclinarien pel No, la participació total en un hipotètic referèndum hauria estat de 3.649.439 persones, de molt llarg la major participació en cap referèndum mai celebrat a Catalunya (molt per davant del segon, el de la Constitució de 1978 que va mobilitzar 2.986.726 persones). Per altra banda, el 1.861.753 de sí-sís d’ahir haguessin suposat el 51.01% dels vots.
Per tant, si tots els votants dels partits anti-consulta haguessin votat No ahir, el Sí-Sí hagués guanyat per majoria absoluta (51.01%, més vots que totes les altres opcions juntes) en el referèndum més multitudinari de la història de Catalunya. Potser que ens deixem de tonteries i posem full a l’agulla, no?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ho trobo molt aclaridor.
Bé, diguem que és una hipòtesi del pitjor escenari possible. És comptar que els votants de diumenge eren tots votants de CiU, ERC, ICV i CUP i que no mostraven un vot unànime, i en canvi s’afegirien tots els votants de PSC, PP i Cs dels quals no va votar ni un i tots ho farien de manera unànime. I a més que, en cas d’un vot binari, Sí o No, tots els Sí-No cauen a la segona opció i cap a la primera.
O dit d’altra manera, un referèndum amb una altíssima participació on els vots indepes serien exactament els mateixos que el diumenge i tots els nous vots serien pel No.
Tret que sigui o no creïble, que no ho és gaire perquè es busca justament una situació extrema, una anàlisi del pitjor escenari serveix per a mostrar les nostres febleses i què hem de corregir. Diguem:
– Ens cal mantenir la mobilització dels votants al 9N.
– Ens cal treure a la llum el vot que no es va manifestar per por o altres arguments.
– Ens cal atreure els Sí-No, que en un vot binari caldria assimilar a indecisos.
– Ens cal buscar més vots entre els actuals indecisos.
I diguem també que si en el pitjor escenari guanyem és que ho tenim força coll avall. Ara, encara queda feina pel davant.